tempus fugit

Lloat sigui qui ha fet volar coloms. Enjogassats surten del colomar sempre junts i, amb ordre, voleien ara amunt, ara avall, cap a la dreta, cap a l’esquerra i si et passen a prop, fins i tot pots escoltar l’enrenou que fan les plomes de les ales  solcant l’aire i, de cop i volta ja satisfets o cansats, tornaran al seu gran gabial…. És el gratuït espectacle que de vegades tens la sort de veure, el mateix que quan  eres nena no podies deixar de mirar en aquell terrat d’escola dels anys 50 al barri de Gràcia, i mentre fas anar el disparador de la càmera penses que casualment,  també devia ser l’època en què la Rodoreda, en el seu atzarós exili, estaria enfeinada escrivint, entre altres relats, el de la Plaça del Diamant, aquell de la protagonista anomenada Colometa.