tempus fugit

Si volien passar inadvertits, ho aconseguien, el barret els hi feia d’escut i per l’afegitó en un d’ells d’una vinclant branqueta de romaní, entreveies el latent refinat gust o glamur de la persona que el lluïa, potser antagònic amb la gorra visera del company… de fet però, em retracto de la comparança doncs és un fet que la mescla d’estils és patrimoni de societats laiques, per tant, aquest, és un exponent d’aquell tipus de laïcisme que  ens agrada compartir, defensar i, a més a més, quantes persones no voldríem posseir l’innat gir de saber practicar-lo?