tempus fugit

Amb especulació o no post Porcioles, l’espai urbà pels voltants dels nuclis de barraques s’anava transformant, la qual cosa beneficiava els homes joves que hi vivien doncs els cridaven per a fer feines de peons de manobre tot dins del natural tripijoc dels prestadors o “prestamistes” -el que ara ve a ser “subcontractistes” d’obres – . Això d’estalviar en el desplaçament del personal encara que fossin quatre duros en la benzina de la furgoneta de recollida dels obrers o bitllet de metro o autobús, era un guany que el prestador o constructor sempre veia amb molts bons ulls.