El molí restaurat fa patxoca. La reconstrucció, a poc a poc, l’ha dut a terme un grup de persones voluntàries del poble i això, sense dubtes, les honora a totes però…, sempre hi ha un incòmode però, m’explicaré: aquest afer restaurador l’ha promogut un batlle del mateix partit que no atura mai d’impulsar i promoure
Un dia de qualsevol tardor passejant per les dunes de Son Bou fas una troballa, algú la devia deixar generosament a terra o senzillament l’havia oblidat, per això, després de donar una oportuna ullada i comprovar que no hi havia ningú i recordant que l’aparcament era buit de cotxes, vas celebrar la sort de topar
Si diuen que els dracs són els benefactors de la natura, tal vegada el de la costa mediterrània catalana devia ser el drac que Sant Jordi, patró de Catalunya, va escatar i així ha quedat com a quedat el litoral mediterrani des de terres de l’Ebre fins a la costa brava, asfaltat, urbanitzat i destrossat
Ahir, tot d’una en llevar-te ja vas pensar: Ui!, avui, i tot just sortir al carrer, amb els matiners veïns que trobaves la salutació a duo era: avui serà feixuc!, tot coincidint amb el gest de sacsejar la mà que vol dir: déu n’hi do!, i així veus sortir un sol que darrere la humida
Al mig del carrer amb posat seriós, espatlles rectes i mirada fixa a la càmera, van esperar que acciones el disparador i, per la forma d’agafar en braços al marrec petit, no seria d’estranyar que aquesta fos l’única manera d’incorporar-lo al grup perquè sortís bé a la foto.
Adoben xarxes d’arrossegament, la modalitat pesquera que diuen fa malbé els fons marins i tenen raó, per això, la prohibició definitiva, seria una bona nova per recuperar antigues arts de pesca menys agressives. Mentrestant però, enmig de les reivindicacions ecologistes i de les oïdes sordes d’interessos antinaturals, encara queda alguna barca que li és permès
Darrere arenes blanques del litoral marí, el sector terciari es deixa veure ocupant l’espai amb ombrel·les d’espart que formen llargs i còmodes oasis. Si parlem de les platges, darrere les ombrel·les i gandules, són els camps que l’asfalt s’ha encarregat de fer-los servir de sòl per edificacions d’hotels, apartaments, o xalets i, en el contorn
Et fa creure que la teva vida és única, singular, i la persona experta interpretant els naips diu que allò que veu són també exclusivitats passades presents i futures…, ai!, benaurada credulitat que pels laberints de la ment una innata força farà que apareguin esperançades espurnes de prosperitat…, és l’antic llegat de segles i pels
Una profunda entrada de mar que finalitza en una petita platja sense arena i plena de còdols, forma la cala. Pel cantó de ponent, els habitacles construïts eren el lloc d’esbarjo i estiueig de moltes famílies menorquines que, amb els anys i les comoditats, algunes les han convertit en la residència habitual. Pel cantó de
Són matiners, de lluny ja se’ls hi veu la canya que duen entre les mans o que han fixat a terra retenint l’invisible fil de qual penja el petit ham amb la carnassa endinsada en les aigües del port. Com cada dia, segurament posaran a taula allò que hagin pescat, a voltes serà abundant a
Aquí, a la foto, les criatures van voler la presència de l’ adult: –Ven! ¿…?, que nos echan una foto!…, i ell, potser avergonyit pel protagonisme involuntari no els va negar la petició però, al mateix temps, va declinar mirar la càmera, sabia que els principals personatges d’aquella mena de sessió fotogràfica, eren sense cap
Una estona abans del replec de la colcada, possiblement, amb un contingut estat emocional, els dos personatges principals de les festes de Sant Jaume d’es Castell, captats per la càmera, fan el que d’altres també feien davant del seu mateix domicili o un d’escollit de dins del poble; en aquest cas, l’amazona i els familiars,
De tots és conegut que el concepte turístic que ofereix Menorca, està anys llum lluny del d’Eivissa, detractors o elogiadors d’un i d’altre model no en falten en cap de les dues illes. Uns bavegen somiant assolir els èxits turístics malgrat que es caigui en la “insostenibilitat” i d’altres lluiten per l’oferta del model sostenible,
Del joc de les baldufes a l’ídol fins, amb el refinament de la cultura, al vèrtex, tot posat a la venda. Alguna persona ho tenia desat dins d’un calaix o capsa de records… ella, ja no hi és o potser se n’ha desfet d’aquestes ja exigüitats de brocanter, però a dins del cervell aturat o
Per què serà que escriure un mal text o llegir-ne un també de dolent, no ens fa tant mal als ulls ni riure com quan topem amb una falta d’ortografia, i quan aquesta és de domini públic, fins i tot s’hauria de dispensar com en el cas de la mala redacció tot dient als qui