tempus fugit

De tots és conegut que el concepte turístic que ofereix Menorca, està anys llum lluny del d’Eivissa, detractors o elogiadors d’un i d’altre model no en falten en cap de les dues illes. Uns bavegen somiant assolir els èxits turístics malgrat que es caigui en la “insostenibilitat” i d’altres lluiten per l’oferta del model sostenible, aquell que molts eivissencs somien recuperar de quan encara el tenien.

Una mica per fer comparances o una mica per ser un cul d’en Jaumet alhora de fer vacances, sovint trobes gent que ha fet estades en ambdues illes de l’arxipèlag i, inconscientment i sense malícia, poden deixar eixugar la tovallola ben visible sense adonar-se’n que, vist des d’una perspectiva irònica, aquesta acció pot provocar rebuig o grat per assolir el model turístic que es vol a Menorca, és a dir, estar lluny o a prop de l’eivissenc.

Mentrestant però, benvinguts als illots de naixença d’uns o d’acollida d’altres doncs això, agradi o no, fa tirar cada dia una mica econòmicament endavant l’arxipèlag balear.