tempus fugit

El molí restaurat fa patxoca. La reconstrucció, a poc a poc, l’ha dut a terme un grup de persones voluntàries del poble i això, sense dubtes, les honora a totes però…, sempre hi ha un incòmode però, m’explicaré: aquest afer restaurador l’ha promogut un batlle del mateix partit que no atura mai d’impulsar i promoure (en nom de l’economia de mercat) macro projectes d’urbanitzacions amb macro camps de golf i macro rotondes i macro ampliacions de ports o, aprovar d’urgència  normatives flexibilitzant poder legalitzar tipus de construccions o d’acords no gaire assenyats per seguir (tal com toca i convé en el segle XXI) creixent amb sostenibilitat, per la qual cosa, aquest currículum potser fa trontollar la credibilitat de les bones i engrescadores intencions de restaurar molins, ja que fa la sensació, un cop veus la feina ben feta, que només són cortines de fum per amagar el desgavell de les males intencions d’actuar insosteniblement o, per dir-ho d’altra manera, amb la mena d’afany lucratiu tan propi a què ens tenen acostumats els capitosts dels partits majoritaris.