estereofònicx

Una pel·lícula que sempre m’ha agradat, digueu-me com vulgueu. Les altres parts no però aquesta m’encanta.

Recordo quan era petit i anava al cine, allò era cinema interactiu, el públic, la majoria nanus com jo, aplaudíem i ens aixecàvem de les butaques quan el "bo" guanyava i vivíem la pel·lícula al cent per cent. També teníem temps per molestar l’acomodador, un home gran que sempre remugava i estava fins els nassos de tots nosaltres. Al sortir del cinema, deixant-lo tot empantanegat, per nosaltres la pel·lícula encara no s’havia acabat, ens passàvem el que quedava de tarda amb la roba de diumenge posant-nos a la pell dels protagonistes fins a punts en que fins i tot havíem arribat a prendre mal. Arribant a casa fets un nyap amb la conseqüent bronca de la mare. Ai, quins temps, m’estic fent gran? Suposo que sí.

I a més amb aquesta banda sonora. Una balada vuitantera preciosa del compositor Jerry Goldsmith. Una gran pel·lícula!

It’s a long road

It’s a long road
When you’re on your own
And it hurts when
They tear your dreams apart
And every new town
Just seems to bring you down
Trying to find peace of mind
Can break your heart
It’s a real war
Right outside your front door I tell ya
Out where they’ll kill ya
You could use a friend
Where the road is
That’s the place for me
Where I’m me in my own space
Where I’m free that’s the place
I wanna be
‘Cause the road is long yeah
Each step is only the beginning
No breaks just heartaches
Oh man is anybody winning
It’s a long road
And it’s hard as hell
Tell me what do you do
To survive
When they draw first blood
That’s just the start of it
Day and night you gotta fight
To keep alive
It’s a long road …