19 de març de 2023
De vegades, no se sap ben bé per què, trobem una imatge que ens atrau, que ens interpel·la. La fotografia que veieu està feta a Badalona, però podria ser de qualsevol indret: un arbre nu, la silueta d’una casa, un contrallum, un tel de boira que s’eleva i desfà entre la massa d’aire que l’envolta…
Un instant efímer pot fer-nos aflorar algun sentiment ocult, o bé un record; aquesta és la màgia de la vida. Brinda moments que ens permeten aturar-nos, contemplar i reflexionar. Què passaria si no hagués passat per allí? No hauria vist les branques que m’havien d’aturar, ni el sol que s’hi amagava. Què va fer que jo estigués en un lloc exacte i a una hora concreta? I aquelles decisions que vaig anar prenent, tantes vegades, lligarien amb d’altres a les quals no vaig gosar…? Qui seria jo si el meu entorn haguera estat diferent? Tindria uns altres objectius si se m’haguessin creuat pel camí unes altres coneixences?
Som una barreja de decisions i circumstàncies. Quina cosa de les dues predomina? Aquesta és la gran pregunta, de resposta enrevessada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!