FINESTRA FOTOGRÀFICA

Benvinguts al bloc personal d'en Francesc Cabiró (un espai actiu des de 2007). El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i ajudar a expressar una idea o transmetre algun missatge.

23 d'agost de 2022
0 comentaris

Els Banys i Palaldà

23 d’agost de 2022

Travessava en cotxe des del Ripollès, fa quinze dies, el coll d’Ares per baixar fins a la comarca del Vallespir. En arribar-hi, la carretera  s’adapta al curs del riu Tec, que dona vida a Prats de Molló i Arles, com a nuclis anteriors a la destinació final: Els Banys i Palaldà (Amélie-les-Bains, tal com el 1840 l’últim rei francès es va encarregar de fer-li canviar el nom per honorar la seva dona, la reina Marie-Amélie de Borbón-Siciles); poble pintoresc situat just abans de l’emblemàtic Ceret. Per endavant, dues setmanes de relaxament, de desconnexió d’una Badalona, que, malgrat que ben estimada, convé perdre-la de vista de tant en tant.

Un dels al·licients de l’estada (a part de les visites turístiques de rigor) ha estat prendre el pols a la llengua. Mirava d’encetar converses en català, però en la immensa majoria dels casos no era possible, calia el francès. Però algú d’allà, un xicot d’una botiga, va fer-me entendre que la major part de visitants d’aquest poble-balneari eren turistes d’arreu de l’Estat, i que, per tant, a la localitat dels Banys en sentiria ben poc de català.

Tot i això, a les parades del mercat ambulant de fruites i verdures, sí que va ser possible bescanviar un ‘bon dia’, un ‘gràcies’ o un ‘adeu’ amb els pagesos. També a la taverna del poble, on servien autèntica sangria de Banyuls, el cambrer s’esforçava per dir alguna paraula en l’idioma de la terra. I val a dir que, durant el concert d’una banda d’estil multidisciplinari, enmig dels boleros, souls, funks i pasdobles, va colar-se alguna havanera cantada a cappella, mentre algun dels músics lluïa espardenyes independentistes. Banderes que, per cert, es podien veure de tant en tant en alguna balconada.

I, com que això de tenir gos, sovint ajuda a encetar conversa, en una terrassa d’Arles, ensopegàvem amb un especialista en campionats de gos d’atura, que —aquest cop sí, en català fluid del nord— va explicar-nos tota mena de detalls dels trofeus que havia aconseguit. A estones, igualment, quan el temps i les muntanyes del voltant deixaven passar la seva freqüència, podia escoltar-se Ràdio Arrels, l’emissora que informa sobre l’actualitat de les comarques del Conflent, del Vallespir, del Rosselló, del Capcir, de l’Alta Cerdanya i de la Fenolleda, com també de la resta dels Països Catalans.

Idiomes a part, haig de dir que la connexió amb la gent a estat total. Tracte respectuós i amable, en què podia copsar-se en tot moment un caràcter semblant al dels catalans veïns del sud, un mateix sentit de l’humor, una fina ironia, una proximitat subliminar que ni el Pirineu, ni la potència dels dos Estats que sempre miren d’assimilar-nos, no han pogut mai neutralitzar.

La Catalunya del Nord


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.