FINESTRA FOTOGRÀFICA

25 de desembre de 2022

El pessebre, els torrons, les nadales, el tió… L’escudella, les fires i garlandes; les trobades i les felicitacions. Els ingredients bàsics i necessaris d’aquestes festes entranyables. Els grans protagonistes de Nadal. Tots aquests són els visibles. Però n’hi ha d’altres que, per causa de qualsevol detall, indret, paraula o mirada —sempre i tot l’any, però potser més en aquestes dates—, emergeixen amb força del nostre racó més íntim. Com l’etern somriure del pare, o la seva mirada atenta darrere la petita càmera fotogràfica, un dia enmig d’una Badalona nevada. O a la celebració de Sant Esteve, la mare, preguntant-nos si volíem repetir de canelons. El posat sovint greu de l’avi, estalviador en paraules; al contrari de l’àvia, a qui havíem d’estirar quan trobava una amiga pel carrer i la conversa s’eternitzava… Més endavant, van aparèixer uns nous protagonistes, la parella i els propis fills que, en qui de petits s’hi podia veure de vegades el reflex de nosaltres mateixos. I els nets, que ara agafen el relleu…

I, enfront de tot plegat, veig l’evolució d’un jo protagonista, de tots uns jo en certa manera també absents, o possiblement aglutinats, no sabria ben bé dir-ho: el nen que seia en aquella cadira de la rambla, tot esperant —amb cara de babau— a veure passar el tren; l’adolescent que maldava per aconseguir una vida pròpia, l’estudiant aplicat, l’adult que es convertia en pare; la persona a qui, sense pretendre-ho, les conviccions se li esfondraven; el treballador incasable que un bon dia va deixar de ser-ho, l’avi d’un nen més eixerit que un pèsol. L’home que continua gaudint del plaer d’aprendre, de visitar el pessebre a la plaça, i de fer de tant en tant algun regal; d’escoltar Françoise Hardy i la música de Haendel, o, com avui mateix, un villancet antic de Mateu Fletxa; com gaudeix també d’escriure aquestes ratlles i intentar deixar-se anar per poder evocar tots aquests protagonismes…

Fotografia de l’arxiu familiar: ‘Festa Major al passeig de la Rambla de Badalona’. Amb els pares, avis i germana (15 d’agost de 1960).