11 de Juny, 2016
La imatge d’aquest reflex m’indueix a cercar automàticament dos objectes quotidians, que sense ser directament visibles, són fortament percebuts dins l’escena.
És el que tenen els reflexos: Creiem que veiem, però realment no ho veiem. Observem sense ser vistos. I obtenim així una realitat capgirada, que ens permet intuir o imaginar, amb error o encert, la trama del succés.
Fotografia: Carrer de Terrassa, segon reflex (Hivern 2008)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!