FINESTRA FOTOGRÀFICA

1 d’agost de 2023

Quan es va anunciar que es renovaria el paviment de l’autopista C-31, entre Sant Adrià i Montgat, s’argumentava que la finalitat de substituir el vell era disposar d’un de més respectuós amb el medi. Un nou asfalt que, entre altres millores ambientals, reduiria considerablement l’impacte acústic que el trànsit rodat emetia. Les obres han durat uns tres mesos. Una primera passada per arrencar l’asfalt antic i una segona per dipositar el nou. Obres, sempre de nit, per afectar el mínim possible la mobilitat. Nits en què, les persones que vivim a prop hem suportat estoicament —era per a fi de bé— el soroll de la maquinària.

Resultat? El paviment ha quedat força llis i bonic —només cal mirar la fotografia—. Però la millora perseguida és senzillament zero: idèntic soroll al d’abans; si no més encara, ja que, d’ençà que van acabar les obres, l’estridència de les motos s’ha multiplicat. Amb relativa freqüència, sigui de nit o de dia, un gran terrabastall travessa la nova via. No serà que, com passa amb les mosques que van cap a la mel, el nou paviment és vist per alguns amants de les dues rodes com a circuit de curses? És que no hi ha una normativa contra el soroll, per no dir ja contra tal pràctica? I, en cas d’haver-n’hi, tant costa de fer-la complir?

Doncs resulta que sí. Existeix l’Ordenança Municipal de 2011, reguladora de sorolls i vibracions, i això és el que s’especifica en un dels articles:

11. L’Ajuntament podrà efectuar controls del nivell de soroll dels vehicles, complementaris als que realitzen les inspeccions tècniques de vehicles. Així mateix, es farà un seguiment especial de les motocicletes i els ciclomotors. Els mesuraments s’han de realitzar d’acord amb allò que disposa l’Annex 5.

I l’annex 5 estipula en 91 dB(A) el límit per a ciclomotors i motocicletes. Ben segur que els seus terrabastalls el superen de llarg!