13 de desembre, 2020
Intento resseguir la cua amb la mirada / Sinuositats perfectes, hipnòtiques, / em conviden a pujar al cel / i a baixar en picat després, / per estavellar-me? / Si pretenia que em guiés, / era una vida, / un camí traçat, potser per imitar …
Remunta ara tot seguit, / altiu, desafiant, / i les meves parpelles / no gosen tancar-se, / alerta, vigilants als imprevistos, / a punt lʼestel per esquivar / lʼocell despistat / i posar rumb incert / al vent canviant.
El seu reptar per lʼaire / per travessar tot el fons blau / no ha estat providencial, com jo volia / però, sí un ball de Gymnopédie, / un esquitx a contrallum, / el so dolç dʼuna guitarra, / bellesa efímera i perenne, / el pensament més lliure, / una tela setinada.
El vol de l’estel. (Final de novembre de 2020, a la platja de Badalona).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!