21 de febrer, 2020
Resulta complicat escollir només una imatge entre les moltes que podrien representar Lisboa. Una imatge que condensi una història i arquitectura singulars, la bellesa que sorgeix de cada indret de manera espontània, natural, i l’ambient poètic que es percep en deambular pels seus carrers. D’aquesta no en recordo el lloc exactament, però era tot baixant des d’un dels diversos turons repartits per la ciutat. I després d’haver pujat al mirador de Santa Justa pel seu emblemàtic ascensor, des d’on podien dominar-se gairebé tots els terrats de teula de color torrat, amb el Teixo al fons, omnipresent.
Fotografia disparada amb càmera Olympus digital E-500, un dia de Sol radiant, de gener de 2007.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!