5 de Juny, 2017
Tot just traspassar el barri de l’entrada, resulta fàcil anar experimentant tot un seguit de senzilles però agradables sensacions. Els ocells ja fa estona ens han donat la benvinguda mentre ens disposem a caminar pel camí ample, que després de la gran esplanada és flanquejat per l’edifici d’acollida i per les restes d’una antiga escola. Altes palmeres a mà dreta fan d’amagatall dels blocs de pisos que veuriem altrament, i escoltem indefectiblement el rebotar de les pilotes de la casolana pista de bàsquet, que a qualsevol hora hi té alguna certa concurrència.
El camí s’estreny i s’enfila lleugerament cap a la torre senyorial de Ca l’Arnús que, tot i el seu lamentable estat actual, és capaç de reflectir encara un esplendor de temps passats. Girant el revol de 180 graus, passem el túnel de vegetació que protegeix l’estació meteorològica i arribem a la plaça superior de la glorieta, on el despertar primaveral dels plataners regala a tort i a dret espurnes d’una verdor brillant, enmig les seves ombres grises de formes i concavitats recargolades.
Som en plena primavera!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!