Connexió #Badalona

El blog d'Oriol Lladó, cap de llista d'ERC

D’això de la unilateralitat

SÍ a la unilateralitat si vol dir no parar fins aconseguir-ho, creant els escenaris q faran possible la República; NO a la unilateralitat entesa com a convenció per saltar-se els condicionants polítics. No només es tracta de voler-ho o de ‘tenir raó’.

Negociar, sí. Però com que dos no negocien si un no vol; ¿com aconseguim que l’estat s’avingui a pactar una solució política? En tot cas, hauriem d’assegurar una part important de les següents condicions: (FIL)

  1. persistència i eixamplament de resultats ‘indepes’ en les diferents eleccions a partir d’ara; aconseguit amb la suma de polítiques socials i de prosperitat des de les institucions catalanes + reconstrucció grans consensos 2/3 al Parlament.
  2. reforç de la mobilització pacífica i multitudinària (, ).
  3. explotació de les contradiccions de l’estat i del bloc del 155.
  4. desprestigi internacional de l’estat.
  5. millorar la capacitat d’influència en la política estatal.

Si algú se li acut una via més ràpida i efectiva, que la digui. No serà ràpid ni fàcil. Però serà. Tenim feina… i moltes mans i raons. Som-hi.

Està bé dir on volem anar, però és inexcusable que diguem també quins factors s’haurien de complir per a fer efectiu de veritat el nostre objectiu.

[Aquest post surt d’aquest fil al meu perfil de Twitter]



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Aquest país és tan petit | s'ha etiquetat en , , per oriol_llado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent