Qui vol mullar-se pel pacte fiscal?
Cada dia costa més saber a què està jugant el president Mas. Estic arribant a la conclusió que no ho sap ni ell. Bé, sí, juga a entretenir el personal. Juga a jugar, a fer veure que fa alguna cosa. Perquè cap objectiu que esbomba resulta creïble. És clar que sempre hi ha qui se’l pot creure i el pot tornar a votar; és el que apunten les enquestes. I aquestes li deuen suposar un xut de moral prou considerable com perquè s’hagi animat a proposar a la ciutadania que “es mulli” pel seu pacte fiscal. Com que la ciutadania només té el carrer on expressar-se, tothom ha entès que vol convertir la manifestació de l’Onze de Setembre en un clam a favor del que va ser l’eslògan del seu partit en les darreres eleccions al Parlament.
Santa innocència! No coneix gens ni mica la gent que està disposada a mullar-se. Gent que, des de les consultes fins a les marxes que organitza l’Assemblea Nacional Catalana, porta tres anys mobilitzant-se per omplir els carrers d’un sol clam: independència! Res que s’assembli a pacte fiscal. Si més d’un milió de catalans vam sortir al carrer per cridar espontàniament independència, què li fa pensar al president que ara rebaixaran les seves exigències? Quan la gent més compromesa s’ha mobilitzat per unes consultes sobre la independència, què li fa pensar que ara lliuraran els seus esforços a una causa menor? Quan l’any passat més de 40.000 catalans ens van manifestar el 9-J només per demanar independència, que li fa pensar que ara demanaran un pacte fiscal que ens manté sotmesos a un Estat aliè? Senyor president, què li fa pensar que la gent agrupada en l’Assemblea Nacional Catalana, que porta mesos de marxa pel país reclamant independència, malvendrà l’esforç fet fins ara per un pacte fiscal amb el lladre que ens roba? Vostè, senyor Mas, sap realment quin país governa? Sap realment quines són les aspiracions dels seus conciutadans? Em fa l’efecte que es relaciona massa amb genteta com la de La Vanguardia, Abertis, La Caixa, Foment del Treball, Cambra de Comerç de Barcelona… tots ells vivint a base de negociar tractes de favor amb els governs de Madrid. Fent pactes! I, és clar, aquests no saben sinó assessorar-lo en l’única via que coneixen. Però la gent del país, la que es guanya la vida pencant sense fer pactes sinó pagant impostos, no entén sinó una cosa: que allò que és seu és seu i de ningú més, que allò que ells volen ho han d’obtenir simplement perquè és la seva voluntat i no per mitjà de pactes ni condicionats per lleis d’un altre; és a dir, la gent del seu país només entén que vol ser lliure, que vol la independència. Vostè, senyor president, s’ha dirigit a aquesta gent sense conèixer-la, sense saber res del que vol, i ara vostè s’equivoca demanant-li que s’afegeixi a un crit que no és el d’ella, sinó el de vostè.
Ni tampoc coneix gaire la gent del seu propi partit. En el darrer congrés de Reus els crits d’independència van sorprendre al propis i estranys. Però Artur Mas segueix fent-se el desentès. Viu en un núvol, el que s’ha construït amb la lectura interessada de les enquestes. Viu apartat de la ciutadania i del seu propi partit. Fa temps que ha deixat de trepitjar territori. Jo li puc assegurar que aprofitant l’anonimat de la manifestació fins i tot els militants més obedients oblidaran les consignes del partit i deixaran anar el crit que els surt de l’ànima: independència.
Mullar-se pel pacte fiscal? Qui el creu possible? Només un 20% de la població. És veritat que n’hi ha un 70% que el recolza, però aquesta mateixa gent també afirma que es tracta d’una batalla perduda. I si hi sumem els que des del començament han considerat que el pacte fiscal era malgastar l’energia que s’hauria de dedicar a la independència, resulta que el senyor president es trobarà sol en aquesta piscina. Perquè de pactes amb Madrid, la gent ja n’està ben escarmentada i farta.
O potser sí que coneix bé el seu poble. Potser sí que sap el que vol la gent i coneix la moguda que sacseja el país . I el que pretén ara el president és apropiar-se de tota aquesta mobilització i monopolitzar la diada d’enguany. Potser el que vol és neutralitzar l’allau independentista desviant l’energia generada cap al seu pacte amb Madrid.
Aquest Onze de Setembre no se sentirà al carrer cap crit a favor del pacte fiscal. I el crit d’independència n’ofegarà qualsevol altre. És més, el pacte fiscal serà blasmat en més de quatre pancartes. Només l’Òmnium subvencionat s’avindrà al joc. Ell i la pancarta oficial de CDC.
Senyor president, seguirem i persistirem fins aconseguir la independència. Els ciutadans ho tenim molt clar:
O INDEPÈNDENCIA O VOSTÈ SE’N VA!