Lluís Maria Xirinacs va morir ara fa cinc anys
Avui fa 5 anys. Lluís Maria Xirinacs va convertir la mort en un acte de vida, el darrer; el darrer acte d’una vida de combat.
Era el febrer del 1976. Xirinacs, erigit en Captaire de la Pau demanava l’amnistia com a pedra angular sobre la que bastir els nous temps que s’endevinaven per a l’Estat. Però els putrefactes aires franquistes encara inundaven les estructures oficials i Xirinacs per fer-se sentir passava el dia davant de la presó Model. L’envoltaven un bon grup de seguidors.
Aleshores, jo era un jove professor d’història d’art i literatura (espanyola, és clar) al col.legi St. Àngel dels Salesians a Barcelona. La literatura i l’art que explicava anaven amanides de constants referències democràtiques i catalanistes. La plantada de Xirinacs i la seva demanda d’amnistia política n’era una.
Fins que un dia, abrandat i agosarat, vaig proposar a aquells nois de 16 anys d’anar a acompanyar una estona a Xirinacs davant de la Model. En aquells moments, la plantada de Xirinacs era l’acció política més important d’oposició al règim franquista i la nostra visita, per tant, suposava una gran implicació tant dels nois com del professor que els ho proposava. Només cal dir que els Captaires rebien sovint la visita agressiva de la policia.
Xirinacs va agrair molt el petit acte de rebel.lia d’aquells joves de batxillerat. I el seu agraïment es va traduir en aquest missatge escrit:
“ A uns estudiants de 6è de batxillerat dels PP Salesians de Sarrià:
Esteu preocupats per la concòrdia i la pau entre els homes. I per això us adheriu a l’acció d’aquests “Captaires de la Pau”. Sou joves i encara no heu arribat a l’exercici de la plena responsabilitat en la vida.
Tant de bo que en tota la vostra vida no perdeu aquesta preocupació per a la felicitat de TOTS, ofegats per petits problemes particulars!
La vera pau és la preocupació de tots per a tots.
Vostres
Lluís Ma. Xirinacs”
La mort de Lluís Maria Xirinacs va ser un “acte de sobiranisme”. Així va qualificar ell mateix el seu darrer instant de vida. Va portar les pròpies rendes fins al final conduint la seva mort sense esperar que vingués a buscar-lo. Va ser un darrer acte de combat. Combat personal, combat col.lectiu. Combat irreductible, sempre de cara al vent, mai a la seva mercè. Enfront del poder huracanat dels poderosos que dicten als polítics les lleis que més els convenen i més ens perjudiquen. Enfront sobre tot de la força imperiosa de l’Estat espanyol que ens sotmet, ens escanya i ens lleva la identitat. Que la seva mort ens injecti aquella força que el va fer governar el darrer acte de vida: una mort en pacífic i coratjós combat!
I seriously love your blog .. Very nice colors & theme.quang cao google Did you create this amazing website yourself? Please reply back as I’m Hopping to create my own personal website and would love to find out Where you got this from or just what the theme is named. Thank you!