CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Independència i federació amb Espanya són projectes antagònics i si s’opta per un, es descarta l’altre. Qui és partidari de la independència no vol mantenir cap lligam estatal amb Espanya ni tan sols de forma federal. Qui és partidari de l’estat federal vol mantenir uns lligams pactats amb Espanya que l’independentista rebutja totalment. O es mantenen el vincles amb l’estat espanyol o no es mantenen, no hi ha terme mig. La suma és impossible.

Aleshores, una pregunta que inclogués ambdós projectes només es pot fer des de l’engany, enganyant-nos amb les paraules. O descartant la independència. Ho diu clarament Dolors Camats en la mateixa entrevista: que la pregunta no es centri en la independència.

L’engany amb què ens volen fer combregar és preguntar per “l’estat propi” o “un estat dintre d’Europa”. Són formulacions genèriques que inclourien els dos projectes. I l’engany és possible perquè aquestes són fórmules amb què s’amagava una part del moviment independentista en moments de feblesa. Encara les usa Òmnium Cultural! Tot i haver dit que des de fa uns mesos “han sortit de l’armari” (Múriel Casals). Estat propi és una expressió que en el dret comparat no es fa servir, no existeix. Fora de Catalunya no vol dir res. No està homologada. Per tant, no ens ho podem permetre: ens ha d’entendre la UE i la ONU a risc de fer un ridícul espantós.  La segona fórmula, “un estat dins d’Europa”, és ambigua i per això apropiada per a les intencions d’ICV i d’Unió. Perquè hi ha molts tipus d’estats, uns independents, com Espanya o Dinamarca, i altres no independents d’un estat més gran, com Baviera que és un estat federal d’Alemanya. Indefinició! És el que volen Camats, Duran, De Gispert, Herrera, Rigol, etc.

Fórmules genèriques, imprecises, interpretables que farien inservible la consulta. L’endemà estaríem on estem avui. Els catalans no hauríem decidit res en concret i no hauríem indicat cap camí per un definir el nostre futur. I la independència tan lluny com ara. Els referèndums es fan servir per aclarir la voluntat popular en un tema concret. No s’hauria fet de cap manera. Ei, i tampoc ens hauríem definit sobre l’estat federat. Aleshores per què proposen fórmules que tampoc donarien la mesura dels partidaris del seu projecte? Perquè, de fet, no els interessa gens ni mica saber quin suport té el seu estat federat. El que els interessa de debò és aturar l’independentisme. Mai han fet un sol pas per implantar cap mena de federalisme a Espanya, per més que se n’hagin omplert la boca quan els ha convingut. Pensem-hi, quan n’han parlat? Només quan el projecte independentista ha saltat a la palestra per tal de debilitar-lo o com apunt bonic en el programa electoral que els permetés de fer veure que tenien algun interès per a Catalunya.

Recordem-los als senyor de l’estat propi que el referèndum o la consulta és una idea sorgida en el món independentista, que el dret a decidir també es va impulsar des de l’independentisme i que posteriorment Camats i companyia s’hi van afegir. Que ara, un cop fet aquest camí junts, no esgrimeixin cap dret a estar presents en la redacció de la pregunta. Que tampoc vagin de víctimes dient que se’ls aparta, perquè si s’hi ha afegit ha estat per evitar compartir bàndol amb el PP o amb el tristíssim PSC actual. Sra. Camats, si la pregunta “es centra en la independència” és perquè els que han promogut el dret a decidir i el referèndum són els independentistes.

Sumar és una bonica paraula en política. Sumar sona molt bé. Però sumar resta quan els elements que s’intenta sumar són antagònics i s’anul·len entre ells. És l’engany de les paraules, la demagògia. Nosaltres no hem d’acceptar cap pregunta sobre l’estat propi ni si volem ser un estat d’Europa. Aquestes són fórmules en les que es pretén sumar el que es contradiu. No admetem cap altra pregunta que no sigui sobre l’estat independent.