El Quixot no s?ha curat
El Quixot no s’ha curat. Però no ho digueu! Estaria mal fet i, pitjor, mal vist. No està bé anar blasmant els deliris de grandesa que pateix aquesta Triste Figura que viu en cada espanyol, o quasi. Ni les seves atzagaiades. Encara que vingui a foradar-nos les tines catalanes i ens deixi eixuts. Eixuts del capital que anem produint any rere any i que ell ens espolia. Nosaltres a callar, que és de gent dolenta malparlar del nostre estimat veí. Ho malgasta tot, ens fot el fruit de la nostra suor i creativitat per anar-s’ho a gastar en autovies gratis migbuides i en AVES que no sap com alimentar.
No ens han dit que els castellans o espanyols són germans nostres, o com de la família? Doncs, a callar i a aguantar. Polítics catalans, no en feu escarni ni ho aneu divulgant, un petit esment com de passada i prou; en tot cas deixeu-ho per l’APM. I tu, periodista, sigues mesurat en els teus editorials; màxim, fes parlar algú altre, un entès, en una entrevista, però el diari, que no s’hi impliqui com a tal.
No puc més que lamentar el poc ressò de les declaracions de Blanco d’ahir i el poc suc que els diaris i polítics en treuen. Però escoltem a qui ha parlat clar. Senyor Germà Biel, li agraïm la sinceritat. Reproduiré les seves paraules i gràcies.
Per què, doncs, aquesta obsessió dels governs espanyols per l’AVE?
Sempre ho fan els nous rics. Els països insegurs de si mateixos juguen el joc de les aparences. Fan polítiques de marca perquè no tenen cap marca consolidada. Aquesta és la política d’infraestructures d’Espanya. Té el gestor aeroportuari més gran del món, que és també el que registra més pèrdues. És el país del món amb més quilòmetres d’AVE tret de la Xina. I el segon amb més densitat d’autopistes d’Europa després de Portugal. Espanya fa molts segles que està insegura de si mateixa i fa política de l’aparença. És el que ja deia Gaspar Melchor de Jovellanos, el 1795, quan criticava les primeres carreteres reials de Carles III: “Luxe i ostentació”.
No s’ha après de la història, veig.
Per aquesta política de marca d’un país frustrat que es reconcilia amb si mateix i es mostra al món. La política d’infraestructures en els països que ens envolten és una política de transport, mira de servir les persones i connectar els sistemes productius. En canvi, a Espanya, des de fa tres segles, la política d’infraestructures és una política de construcció nacional. ” Coseremos España con hilos de acero “, va dir la ministra Magdalena Álvarez [socialista]. És la mateixa nació que vol mostrar al món catedrals aeroportuàries i un territori asfaltat d’autopistes, sense que importi gaire quanta gent les utilitza. I és un país que ha convertit en un sinònim d’igualtat la igualtat d’accés a la capital política. És una política ideològica i de construcció nacional, no de transports.
Quina ideologia?
És una política que en lloc de servir la gent i l’activitat econòmica serveix la ideologia i el nacionalisme espanyol. I dol que es digui això perquè figura que no hi ha nacionalisme espanyol.
La crisi no hauria estat una bona oportunitat per corregir aquesta política? En les retallades d’inversió s’han congelat els accessos al port de Barcelona, però s’han licitat 6.000 milions d’euros més d’AVE (a Galícia i a Extremadura).
Perquè l’accés al port serveix l’activitat productiva i l’AVE, la construcció nacional, i la prioritat és la construcció nacional. Les retallades són molt interessants perquè permeten veure quines són les prioritats del govern espanyol: mantenir l’AVE d’Olmedo a Orense i demorar sine die els accessos al port de Barcelona. [I de Tarragona, afegeixo jo]
Mariano Rajoy canviarà de política si s’instal·la a la Moncloa?
Si el PP no canvia diametralment la seva política, això seguirà. I quan hi hagi més recursos pressupostaris, s’accentuarà. El PP va ser el primer que va dissenyar l’AVE per a tothom.
És un contrasentit que, quasi 20 anys després de la primera connexió amb AVE a Espanya, encara no estiguem connectats amb França en alta velocitat?
L’AVE a Espanya no s’ha pensat per connectar amb Europa. El que hauríem de connectar amb Europa per ferrocarril són les mercaderies. Perquè la gent, en aquestes distàncies, hi connecta amb avió. Els francesos, que tenen molt poca demanda de passatgers entre Montpeller i Espanya, no li han donat cap mena de prioritat. Hi ha gent una mica paranoica que creu que això és per perjudicar Espanya. No, és perquè no hi ha demanda. I aquest és el criteri normal a Alemanya, al Regne Unit, als EUA i a Itàlia.
Vol dir que no hi ha mercat entre Espanya i París?
A França no es considera un enllaç comercial. És una distància molt llarga. Es necessita el doble d’hores de viatge i triplica el preu de l’avió. Això, en el cas dels serveis sense parades. I no hi ha prou demanda per als serveis sense parades.
Ha fet bé Portugal de suspendre la connexió amb Madrid?
És obvi que han fet bé. És un país que ha estat rescatat.