Amb aquestes paraules, que en gaèlic irlandès vol dir “Hora de la lliçó”, els joves presoners de l’IRA tancats a les duríssimes (per dir-ho amb un mot suau) cel·les conegudes com a Blocs H començaven les classes d’irlandès. I, justament, en aquest apunt volem fer conèixer algunes de les referències a la llengua gaèlica que
En el marc de l’exposició La mar de llengües, que organitza Lingua Món – Casa de les Llengües a la plaça de la Universitat de Barcelona, ahir es va fer la presentació del llibre del catedràtic de Lingüística General de la Universitat Autònoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera El nacionalismo lingüístico: una ideología destructiva.
Recentment l’editorial Pagès, de Lleida, ha publicat el llibre de Jusèp Loís Sans Socasau Occitan en Catalonha, on l’autor, una de les persones que més ha treballat per l’occità d’Aran i que actualment és el director del programa “Occitan en Catalonha” de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, analitza des de
Són els nostres veïns, si la història ens hagués acompanyat una mica més a hores d’ara seríem un estat que tindria com a espina dorsal el Pirineu, parlen una llengua que ens és molt fàcil d’entendre, som -malgrat nosaltres- el seu referent, però per a molts catalans són encara uns desconeguts. Em refereixo als occitans,
Quan pensem en el gaèlic irlandès, no ens deixa d’estranyar que. malgrat la independència d’una part d’Irlanda els anys 30, aquesta llengua no s’hagi normalitzat. La clau de l’explicació és que els anglesos havien aconseguit ja als anys 30 un gran grau d’implantació de l’anglès, ja que havien fet una política de repressió duríssima contra
L’Estat xinès, com la immensa majoria dels estats del món, amaga darrere seu una gran diversitat de llengües i de cultures (i, òbviament, de nacions). I com la immensa majoria dels estats basats en una nació ha fet i fa el possible per fer desaparèixer les llengües i cultures dels pobles que té sota el
A la magnífica llibreria Alibri del carrer Balmes, he trobat una d’aquelles petites i magnífiques sorpreses que et donen les minories lingüístiques. En concret, he trobat el llibre de l’aranesa Antònia Escala En vacances, publicat l’any passat per Pagès editors i que resulta que és l’obra guanyadora del Premi Internacional “La Gàrdia en Jaune” de
Us presentem un llibre publicat al País Basc pel sociolingüista català Miquel Gros. A partir de dades objectives (les dels censos), defensa una nova divisió de la realitat sociolingüística de Navarra: cal avançar en l’oficialitat del basc tant territorialment com en els diversos àmbits d’ús.El català Miquel Gros, que de jove havia viscut a Navarra,
Dèiem la setmana passada que, aprofitant el vol Girona-Porto, havíem visitat Portugal. Els paral·lelismes històrics entre els Països Catalans i Portugal ja els vam destacar en l’apunt anterior, així com els resultats diferents que pot donar en l’ús d’una llengua la independència política (i mental). Un altre dels paral·lelismes entre ambdues comunitats és que a
Aprofitant el vol directe entre Girona i Porto, he visitat la ciutat que va donar nom a Portugal. La primera cosa que et passa pel cap quan vas a Portugal és que ells són els que nosaltres podíem haver estat: quan Catalunya es revolta el segle XVII contra el poder reial (Guerra dels Segadors), el
Us presentem avui un altre poble subsaharià, el soninke. Tot i que la seva llengua no és tan parlada com les anteriors que hem vist, la seva presència és important al nostre país. Es tracta d?una llengua, com el manding, del grup Nord-oest de les llengües mandé, que també pertanyen a la família nigerocongolesa. També
En són més de 25 milions, la seva llengua és present a moltíssims estats d’Àfrica. El ful, la llengua dels fulbes, també és una de les llengües que es parlen a Catalunya. En aquest apunt, hi trobareu una petita introducció. És, com el wòlof, una de les llengües de la branca atlàntica de la família
Moltes vegades es diu que Catalunya i el conjunt dels Països Catalans són una terra de pas (!), per on hi ha passat tothom. A voltes, però, em fa l’efecte que tot plegat es diu per intentar justificar hibridismes i manca de fortalesa a l’hora de prendre decisions pel que fa a l’ús de la llengua i
En els anys darrers han arribat a Catalunya (i al conjunt dels Països Catalans) persones procedents d’arreu del món. Només un exemple: al sistema educatiu del Principat de Catalunya hi ha alumnat procedent de 163 estats. Convençuts que una bona acollida al nostre país passa també pel fet de valorar la cultura que ens aporten
En aquest apunt us oferim una introducció a la realitat sociolingüística de l’Aran, una part d’Occitània que, per raons històriques, forma part del Principat de Catalunya. Tot i ser, i de bon tros, la part d’Occitània on la llengua té un major reconeixement legal i una major presència pública, la situació no deixa de ser