Amb aquestes paraules, que en gaèlic irlandès vol dir “Hora de la lliçó”, els joves presoners de l’IRA tancats a les duríssimes (per dir-ho amb un mot suau) cel·les conegudes com a Blocs H començaven les classes d’irlandès. I, justament, en aquest apunt volem fer conèixer algunes de les referències a la llengua gaèlica que apareixen al llibre de Bobby Sands Un dia en la meva vida.
Certament, ens trobem davant d’una obra duríssima en què Bobby Sands explica, en una primera part, un dia a la presó (amb les continuades tortures físiques i psicològiques, que sobrepassen els límits que qualsevol ésser humà pot resistir) i, en una segona, els primers disset dies de la vaga de fam que el portà a la mort.
En el llibre, escrit originalment en anglès i en gaèlic irlandès, apareix constantment aquesta segona llengua. En la primera part, l’irlandès apareix com la llengua simbòlica (moltes vegades l’ús queda reduït a paraules o a expessions) que fan servir els presos nacionalistes entre ells i que tant molestava els carcellers, ja que els feia “sentir estrangers i fins i tot els incomodava”. Així podem veure com la fan servir per avisar de perills, per acomiadar-se, per donar-se ànims…
En la segona part, que correspon al diari, veiem com Bobby Sands hi intercala fragments sencers en la llengua pròpia d’Irlanda. Un textos, recordem-ho, que van ser els darrers que va poder escriure.
Actualment, més de vint-i-cinc anys després de la mort de Sands, la situació a Irlanda és un xic diferent. Sortosament, ja no existeix l’escandalosa situació dels presos irlandesos i el camí cap a la pau sembla força consolidat. Pel que fa al gaèlic, alguna cosa també ha canviat. Com és sabut, la situació del gaèlic és extremadament difícil a Irlanda, i, especialment, a Irlanda del Nord, on únicament, segons el cens de 2001, només un 10,4% de la població té algun coneixement d’irlandès. De fet, es tracta de l’existència d’una xarxa de parlants que només l’utilitzen ocasionalment. Tot i que no té reconeixement oficial, el Govern britànic, mitjançant l’Acord de Good Friday de 10 d’abril de 1998, ha pres certes mesures de promoció de la llengua i més després que ratifiqués la Carta europea per a Llengües Regionals o Minoritàries el 27 de març de 2001. El gaèlic és present a l’escola (uns 400 alumnes a secundària i uns 2000 a primària fan ensenyament en aquesta llengua) i se sent en alguna emissora.
Queda molta feina per fer i esperem que amb la pau es pugui treballar també pel gaèlic irlandès.
Si voleu més informació: http://www1.fa.knaw.nl/mercator/regionale_dossiers/PDFs/irish_in_northernireland2nd.PDF
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!