El pols de la llengua als Països Catalans

Són els nostres veïns, si la història ens hagués acompanyat una mica més a hores d’ara seríem un estat que tindria com a espina dorsal el Pirineu, parlen una llengua que ens és molt fàcil d’entendre, som -malgrat nosaltres- el seu referent, però per a molts catalans són encara uns desconeguts. Em refereixo als occitans, aquest gran país que va de Burdeus a les portes de Torí i que ocupa la meitat sud de l’Estat francès,

Per motius laborals he estat a Tolosa de Llenguadoc (la ciutat que molts catalans s’entossudeixen a dir amb el seu nom francès: Tolouse) i he pogut visitar la seu de Convergéncia occitana (cal no confondre’s, es tracta de la Federació de les associacions occitanes del país tolosà).

El seu entusiasme, les seves ganes d’explicar-se, de compartir amb els germans catalans, fa que aquest apunt sigui dedicat a la gent occitana que lluita per sobreviure en un dels estats més jacobins del món: França.

La seu de Convergéncia Occitana és  a l’Ostal d’Occitània al número 11 de la carrièra Malcosinat de Tolosa, en un bell, bellíssim, edifici des de la torre del qual es pot gaudir d’una magnífica vista d’aquesta no menys bella ciutat llenguadociana.

L’associació “Convergéncia Occitana” és una federació d’entitats (ara en són una cinquantena) que fou creada el desembre de 1998 amb l’objectiu de treballar per una política cultural occitana a Tolosa (i al conjunt d’Occitània), que ha aconseguit, per exemple, que tota la capital llenguadociana tingui  la retolació dels carrers i dels momuments de forma bilingüe (com podem veure a la fotografia). De fet, fou la primera ciutat de l’Estat francès que ho aconseguí.

Una de les curiositats en què em vaig trobar a l’Ostal és que la majoria de les persones que el duen parlen, a més d’occità, és clar, català. Quina grata sorpresa trobar gent que té els Països Catalans com a punt de referència. No és casualitat que a la seva pàgina web (http://www.ostaldoccitania.net/?lng=oc) es pugui llegir que “Tolosa deu notadament desenvolopar los seus ligams pivilegiats e milenaris amb los Païses Catalans”. Tota una declaració de principis que els catalans hauríem de saber reconèixer visitant aquest espai occità, aquest espai de llibertat i de fraternitat entre pobles que, malgrat tot, volen continuar sent. 

Pere Mayans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!