D’entrada, voldria aclarir que valoro moltíssim la feina que s’està fent des d’Òmnium Cultural i des de l’Assemblea Nacional Catalana per aconseguir que votem el dia 9 de novembre i per aconseguir eixamplar la base social d’aquells qui creiem que aquest país necessita un Estat. Ara bé, no em puc estar de dir que
Deia Joan Fuster que algun dia hauríem d’estudiar la relació que els catalanoparlants (del sud) hem tingut amb el castellà. Així ens recordava que “La fascinació que el castellà ha tingut i té sobre els catalanoparlants demana ser explicada més enllà de les hipòtesis fins ara produïdes. Quan un catalanòfon es proposava -en el XVIII,
Feia dies que no passejava tranquil·lament per la meva ciutat d’origen, l’Hospitalet de Llobregat. Tot anant de la parada de metro de Pubilla Cases fins al barri de Sant Josep, on viu la mare, i sense ser-ne exhaustiu, ni desviar-me del camí, vaig trobar les plaques dels carrers en castellà que trobareu en aquest apunt…
Dissabte vinent som cridats per Som Escola a manifestar-nos pels carrers de Barcelona per defensar, en aquest àmbit també, el dret a decidir el nostre model educatiu, el nostre model lingüístic educatiu, per damunt de jutges i de tribunals aliens a les decisions que, democràticament, hem pres els catalans en aquest tema. Per intentar enriquir un
Ahir es va fer públic que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va desestimar tots els recursos de reposició (tant els presentats per la Generalitat de Catalunya com pels titulars i les AMPA dels centres afectats) contra les interlocutòries en les quals s’indicava que s’havien d’impartir en castellà un 25% de les classes, només
En el cos d’aquest apunt farem un repàs a les dades oficials de l’ús de la llengua catalana a les universitats e Catalunya. Ara bé, l’existència de cartells com el que il·lustra aquest apunt (cal llegir-lo amb calma), fet pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, fa pensar que a les classes una cosa és
Avui comença a Vic el IV Simposi Internacional sobre l’Ensenyament del Català. Les edicions anteriors d’aquest Simposi (es fa cada 10 anys) varen servir per fer un balanç de la situació de l’ensenyament en i del català: des dels inicis de la immersió i de l’ensenyament en català, en el primer simposi, fins al començament
Llegiu aquest fragment d’un article aparegut al diari La Razón el 17 de febrer proppassat: “En palabras de Araceli Oñate, directora general del Instituto de Innovación Educativa y Desarrollo Directivo y experta en acoso escolar, las razones que explican el alto grado de inasistencia son «múltiples»: el fracaso escolar, el alto grado de repetidores, el
En ple debat jurídic i mediàtic sobre la presència del castellà com a llengua vehicular (també) del nostre ensenyament (recordem que vehicular vol dir que s’imparteixen matèries en aquesta llengua a més de l’assignatura de llengua castellana), ha sorprès molta gent afirmacions segons les quals aquesta llengua ja és vehicular en alguns centres de Catalunya,
Potser molta gent no ho sap, però, si d’una assignatura un alumne pot estar-ne exempt a la selectivitat, a les proves d’accés als cicles formatiu, a 2n de batxillerat (i fins fa poc fins i tot a l’ensenyament obligatori) aquesta és la llengua catalana, si es porta poc temps al nostre país (de l’espanyol, en
La revista digital i en paper de la comarca del Maresme Capgròs ha publicat la notícia segons la qual el col·legi concertat Maristes Valldemia ha obert una escola de llengua xinesa (suposem que és de mandarí, en concret de p?t?nghuà). Ens informen que “es tracta d’una iniciativa promoguda en col·laboració amb la comunitat xinesa de
Davant dels grans reptes de país que ens esperen, davant dels atacs de la Llei Wert, davant del confusionisme de propostes pretesament plurilingües (com la que fan veure que ofereixen els Bauzà i Fabra de torn), davant de les pressions socials (potser hauríem de dir davant d’algunes famílies amb unes certes pretensions socials per als
Aquest és el títol del Simposi organitzat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, els dies 12, 13 i 14 de desembre. Hi participaran ponents tan destacats com Jaume Sobrequés, Josep Fontana,
El dia 4 de novembre proppassat, La Vanguardia va publicar un article sobre els xinesos del barri barceloní de Fort Pienc que és tota una lliçó de sociolingüística o, més aviat, tota un lliçó de desinformació sociolingüística. D’entrada, se’ns explica que la majoria dels xinesos de Barcelona provenen de la zona de Qingtian, però no ens
Acabo de llegir la notícia de Vilaweb, segons la qual “el Liceu Francès de Barcelona discrimina el català invocant la constitució espanyola“, arran de la petició d’una mare que volia que les comunicacions del centre a la família fossin també en català (a més d’espanyol i de francès, que són les llengües que actualment usa