El pols de la llengua als Països Catalans

Sense deixar de pensar que haurà de ser el futur Parlament sobirà de Catalunya el responsable de redactar la Constitució catalana, que haurà de ser refrendada pel poble català, no m’he pogut estar d’opinar sobre la proposta que recentment ha fet pública Santiago Vidal, al qual, per cert, han apartat temporalment de la judicatura espanyola pel simple fet que, en el seu temps personal, ha fet aquesta proposta (increïble!). En concret, he fet diverses aportacions en temes de gestió de les llengües, justament les que han provocat més debats recentment: l’oficialitat única del català, l’oficialitat o no del castellà, el paper de l’occità, el paper de l’anglès, el paper de les llengües de la nova immigració…

Heus aquí una proposta d’articulat, per començar-ne a parlar:

• El català, com a llengua pròpia, és la llengua oficial de Catalunya i, per tant, serà la llengua de referència emprada per totes les administracions i de visualització obligatòria en qualsevol retolació pública. Tots els ciutadans de Catalunya tindran el dret i el deure de conèixer-la.
• L’aranès, variant de la llengua occitana, és propi de l’Aran i  és oficial en aquesta vall.
• El català a l’Aran i l’occità a la resta de Catalunya tindran la consideració de segona llengua oficial.
• Els parlants del castellà, llengua d’origen d’una part molt important de la població actual de Catalunya, tindran garantida la presència de la seva llengua en el sistema educatiu així com el dret d’usar-la en àmbits com la justícia, la sanitat o qualsevol altra situació en què el fet de no conèixer cap de les dues llengües oficials podria significar no poder exercir els drets personals fonamentals.
• La resta de llengües de Catalunya, procedents dels cicles darrers d’immigració,  també seran protegides pel Govern de la República, potenciant-ne polítiques de manteniment tant al sistema educatiu com als mitjans de comunicació, així com articulant mecanismes de traducció en aquells àmbits públics en què el no coneixement de la llengua oficial podria comportar no poder exercir drets personals fonamentals.
• Com a país, Catalunya té dos objectius. El primer és fer del català (l’occità a l’Aran) la llengua necessària per viure a Catalunya i la llengua de cohesió social. El segon, aconseguir que el conjunt de la població sigui plurilingüe, és a dir, a més de català, caldrà conèixer, en graus diversos, el castellà o espanyol, l’anglès i una quarta llengua que pot ser o la llengua d’origen de les persones d’origen estranger (tret del castellà i de l’anglès) o una llengua internacional d’un abast més regional (francès, italià, alemany, rus, xinès mandarí o àrab estàndard modern). Pel que fa a l’oficialitat de l’occità al territori catalanoparlant, tota la població escolar rebrà nocions d’aquesta llengua.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!