El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

17 de novembre de 2014
0 comentaris

Cronologia de l’ensenyament del català i en català/1. Un camí llarg i complicat

Decret de nova planta

1715. Les intencions del nou Estat creat arran de la victòria dels Borbons a la Guerra de Successió són clares. Consultats sobre la redacció dels Decrets de Nova Planta als nostres territoris, alguns membres del Consell de Castella demanen “que en todas las Escuelas de primeras letras, y de Grammatica, no se permitan libros impresos en lengua Cathalana. Escribir ni hablar en ella dentro de las Escuelas; y excepcionalmente aprendan la Doctrina Christiana en nuestra lengua; que por estos y otros medios suaves se irá haciendo común en el Principado”.

Baldiri Reixach

 

1749. Malgrat la situació política, de subjugació a Castella, s’aixequen veus a favor de l’ensenyament en català: Baldiri Reixac publica Instruccions per l’ensenyança de minyons.

Aranjuez (1)

1768. Publicació de la Real Cédula de Aranjuez, que imposa l’ensenyament en castellà.

Claudio Moyano

1857.  S’aprova la Ley de Instrucción Pública, coneguda com a Llei Moyano. Estigué vigent
fins a la Segona República Espanyola i, de fet, els seus principis perviuen fins a la Ley General de Educación de 1970. Fou la primera llei en què l’Estat espanyol regulava els plans d’estudis i, per tant, comença a desenvolupar un sistema educatiu “modern”. L’Estat espanyol comença a fer d’Estat. Només se cita la presència de la llengua castellana: “La Gramática y Ortografía de la Academia Española serán texto obligatorio y único para estas materias en la enseñanza pública” (article 88).

Flos i Calcat

1898. Col·legi Sant Jordi de Francesc Flos i Calcat, la primera escola catalana en llengua i continguts.

Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana

1899. Neix l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1899-1939), que promogué l’ensenyament en català, l’edició de textos escolars en la nostra llengua i l’obertura de centres.

Prat de la RibaEscola d'Estiu

1914. La Mancomunitat de Catalunya fou la primera institució que, després de la desfeta del 1714, va fer del català la llengua habitual. Mancada de competències i de recursos, es concentrà en la formació de mestres per a una escola nova i catalana. Creà la primera Escola d’Estiu (1914) i els Estudis Normals, per assegurar el coneixement de la llengua, la història, la geografia i la cultura catalanes. A les escoles estatals mantenia càtedres lliures de llengua catalana…

Primo de Ribera i Alfons XIII

1924. El general Losada, nomenat president interí de la Mancomunitat pel dictador Miguel Primo de Rivera, amb el vist-i-plau del rei Alfons XIII, imposa un altre cop el castellà a les escoles.

Institut Escola

1931. Amb l’arribada de la República, es deroguen les disposicions que prohibien el català a l’escola. Malgrat que l’Estat continua mantenint les seves pròpies escoles i que no aporta cap dotació específica a la Generalitat per al tema escolar, el Govern de Catalunya crea la seva pròpia xarxa d’escoles, en la qual el català esdevé altre cop llengua vehicular.

Es crea l’Escola Normal, per formar els mestres que havien de nodrir la xarxa d’escoles de Catalunya; es funda l’Institut-Escola com a revulsiu de la renovació de l’ensenyament secundari, es crea el Seminari de Pedagogia…

Pompeu Fabra

Aprofitant el decret de bilingüisme de 19 d’abril  de 1931, la Generalitat  crea el Comitè de la  llengua, organisme encarregat de la normalització de l’ensenyament en català, mitjançant la publicació i difusió de textos escolars, i de l’ensenyament de la llengua als mestres. A cada una de les quatre Escoles Normals de  formació de mestres de Catalunya s’establí una càtedra per al coneixement  i metodologia didàctica de la llengua catalana.

Escola d'Estiu

La Generalitat reprengué les Escoles d’Estiu (creades el 1914), després del parèntesi de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), que servien per a la formació del professorat i la difusió de les  idees renovadores en l’ensenyament. Aquestes escoles d’estiu es van celebrar fins a l’any 1935, ja que l’estiu següent ja es van haver de suspendre per causa de la guerra.

Franquisme

1939. Torna a ser prohibit l’ensenyament del català i en català. És època de represàlies contra els qui
s’han significat tant per la renovació pedagògica com per l’ensenyament en català. Per a molts, significa l’exili.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!