Agafada al vol

No sé com deu anar exactament però la bona reputació es construeix amb eines de seducció massiva. A la inversa, igualment; es destrueixen les imatges de personatges públics en un tres i no res, quan convé. Amb el vocabulari passa un fenomen semblant perquè algunes paraules surfegen damunt les onades de les modes com ho fan els pentinats o el vestuari.

Fa una setmana, l’últim dia que vaig anar a treballar abans de les vacances, va aparèixer una paraula en una conversa entre companyes de la faena que em va sorprendre molt: horquilla. Una d’elles explicava que sa filla en feia servir i la va dir talment com l’usa la noia. D’entrada, no entenia gaire bé a quin objecte s’estava referint. En el meu record hi ha diferents estris per a subjectar els cabells que havien format part de la nostra quotidianitat durant molts anys: ganxets, clips, agulles de ganxo, passadors, gomes o diademes. El dilema era si es tractava —segons el meu idiolecte— d’un ganxet o d’una agulla de ganxo. Per a mi són dos objectes de forma i funció diferent: el primer consisteix en un ferret doblegat pel mig amb les dues meitats ben enganxades i que has d’obrir per a fixar els cabells i, en canvi, l’altre és un ferro més prim i menys rígid, que té les dues potes una mica separades i que serveix per a immobilitzar una monya.

Quan vaig proposar a la meua companya les dues opcions que em van vindre al cap, no ens vam acabar d’aclarir del tot tampoc. En tot cas, l’objecció contra agulla de ganxo era que no la diu ningú. Ai, si ho senten els roquetencs del Baix Ebre! De Roquetes vinc, de Roquetes vinc, de Roquetes baixo, agulles de cap, agulles de cap, agulles de ganxo! —tal com van tornar a popularitzar els Quicos. Broma a part, de fet, l’argument contrari a aquesta opció és de pes. Qui dirà una paraula que va vestida amb faldetes i mocador al cap segons el punt de vista de les noies que es pentinen unes torres esveltes damunt de la coroneta? Ens quedaria ganxet, encara. Sospesem-ne les possibilitats.

Després de remenar diversos diccionaris, resulta que el DIEC2 desdibuixa les diferències semàntiques entre aquestes etiquetes. Així doncs, ganxet seria normativament un sinònim complementari d’agulla de ganxo o d’agulla de monyo. Segons els acadèmics, en qualsevol dels casos, ens estaríem referint a una “barreta de ferro doblegada pel mig en forma de U que serveix per a aguantar el pentinat”. Ferro, aguantar, cabells. Tema resolt. Potser l’especialització semàntica no caldria a hores d’ara. O potser sí: hauríem d’anar a preguntar-ho a les perruqueries. El que compta és que tenim formes genuïnes i normatives equivalents a la paraula castellana horquilla.

Per si voleu alguna altra alternativa, busco clip al DIEC2 i en la definició hi especifica: “Petit objecte metàl·lic o d’altra matèria, que fa molla pel fet d’estar doblegat sobre ell mateix i que serveix per a subjectar papers, cabells, roba, etc.” Clip també ens serviria, doncs.

Proposo una pregunta final i prou: què fa que es puga reintroduir una paraula en desús o poc coneguda entre la població jove? Els prescriptors hi juguen un paper ben decisiu. Ara em ve a la memòria el furor que va causar que la Rosalía es calcés unes espardenyes de beta fa uns pocs estius. A partir d’aquella anècdota, hi va haver un abans i un després per al mercat del calcer de cànem. Seria tan senzill com suggerir-li a la nostra famosa més mundial que anomenés els ganxets mentre es pentina en algun dels seus vídeos casolans i ja ho tindríem arreglat!

Estic d’acord que costaria més que les agulles de ganxo saltessen a la fama però els ganxets, per què no?

—

Fotografia pròpia