Mentre la dreta catalunyesa del PP i CiU competeix per veure qui acusa més vegades els “immigrants” de tots els mals de la nostra societat, dijous 22 de maig l’Enric Duran sortia de la presó. Han estat setmanes de reclusió fonamentades, segons l’Audiència Provincial de Barcelona, en el fet que “hi havia risc de fuga”.
Sembla paradoxal però no ho és. La Catalunya quatre províncies del PSC-ERC necessita el PP per dir-se d’esquerres, i el necessita tant com tu i jo necessitem l’aire que inspirem per respirar. No és una afirmació gratuïta ni pensada per escandalitzar ningú, sinó una constatació basada en fets, no paraules. Avui, al 2009, a Catalunya,
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> Michel Onfray és un destacat filòsof francès de Normandia amb un currículum immens i alhora poc convencional. Doctor en filosofia i destacat
El Josep Huguet ho tenia clar quan deia que l’alternativa a Bolonya era el franquisme, la universitat franquista. En la frase només hi havia un error i és que no era triar entre una cosa i l’altra sinó unir-les les dues; Bolonya i franquisme són el mateix. I això és tan clar que la normativa
Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 st1:*{behavior:url(#ieooui) } <!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} – Convergència Democràtica de Catalunya s’ha fet un rentat de cara (lífting en diuen)
Normal 0 21 <!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:CA;} h1 {mso-style-next:Normal; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; text-align:justify; mso-pagination:widow-orphan; page-break-after:avoid; mso-outline-level:1; font-size:18.0pt; mso-bidi-font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-font-kerning:0pt; mso-ansi-language:CA; font-weight:normal;} h2 {mso-style-next:Normal; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; page-break-after:avoid; mso-outline-level:2; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:CA; font-weight:bold;} p.MsoBodyText, li.MsoBodyText, div.MsoBodyText
Normal 0 21 Normal 0 21 Hi ha una certa colla de ‘liberals’ catalunyescos que, arrebossada com està de tant tocar poderet, sol mamar la llet de qui els posa la mamella més a l’abast. I si la llet no els la serveixen, van a buscar-la on saben que no en falta, malgrat l’hagin de
En temps de rebaixes socials i d’estancament de les millores a pas de puça que els amos permetien a la socialdemocràcia rebatejada de “progrés”, els temes de fons floreixen i tornen a la superfície. La violència –tal com la propietat dels mitjans de producció, el dret a l’habitatge, els drets bàsics, etc.- és un d’aquests
Dijous passat vaig passar per les oficines de l’Inem per fitxar la mitja jornada que cobro com a mig aturat que sóc. Hi vaig arribar a les deu del matí i la cua arribava a l’exterior. A dins, les taules que atenen les persones aturades en les seves demandes s’han multiplicat per tres i la
Tot i que normalment parlo de “les meravelles” dels moviments socials, avui, no ho faré, ja que avui parlaré d’agres conflictes, d’allò de què la premsa del sistema no parla perquè ho ignora i que la premsa alternativa o contrainformativa calla perquè no convé… Ho faig perquè, ara que totes i tots creixem, seria bo
El Xavi Suñé és un veí d’Arfa, a l’Alt Urgell, que fa unes setmanes va fer una vaga de fam per expressar la seva protesta davant el funcionament de la societat. La premsa se’n va fer un ressò escàs però la seva acció em va semblar una glopada d’aire fresc enmig de les notícies sobre
Sempre hem sabut que la colla de ben vestits i mal païts que omplen les cadires del Parlament Europeu no ens volen bé… ni mal; senzillament, treballen per a uns altres. Uns altres que no som la majoria que teòricament diuen representar. Així doncs, no ens hauria d’estranyar la refotuda mania que tenen de fer
Les grans veus no neixen sinó que es fan. Seria una frase falsa ni no tinguéssim exemples a munts aquí on vivim. Primer que res ens caldrà definir què és això d’una gran veu. Hi afegirem paraules per acabar d’arrodonir definicions i així acordarem, entre totes les que xerrem sense parar alhora que escrivim, que
El 22 de febrer de 1937, la Confederació Nacional del Treball de Catalunya treia al carrer la seva primera publicació orgànica escrita en català. Es tractava del diari de tarda “Catalunya”, que venia a afegir-se a “Solidaridad Obrera”, l’històric diari del matí de l’anarcosindicat, escrit tot ell en castellà. (Estem acabant l’immens “Catalunya” 100 i
D’equivocar-se així se’n tenen ganes tot sovint, quan penses, caient en els propis tòpics i clixés, que tens al davant un altre producte del màrqueting que la nostra cultura literària es pot permetre, és a dir discret. Estava jo descansant tranquil en la sala de professors on ens arremolinem entre classe i classe quan els