Prendre la paraula
jordimartifont
Alexandros Grigoropoulus, els somnis contra la xerrameca
Normal
0
21
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
h1
{mso-style-next:Normal;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:justify;
mso-pagination:widow-orphan;
page-break-after:avoid;
mso-outline-level:1;
font-size:18.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-font-kerning:0pt;
mso-ansi-language:CA;}
p.MsoBodyText, li.MsoBodyText, div.MsoBodyText
{margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:justify;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:18.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
p.MsoBodyTextIndent, li.MsoBodyTextIndent, div.MsoBodyTextIndent
{margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:justify;
text-indent:35.4pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:18.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
Amics i coneguts
corren com bojos a treure’s el Nivell C de català per, un cop comprovat que
arriben a l’alçada mínima, apuntar-se a les llistes d’aspirants a Mossos
d’Esquadra. Com a Andalusia durant anys i panys, la policia autonòmica és ara,
al Principat, una bona sortida per als qui tenen poques manies i igual que
feien paret repartiran cops de porra quan qui mana els ho ordeni. Al seu
costat, l’”impopular” Exèrcit Espanyol, per primer cop des que vam fer que
tanquessin el reclutament general, ha vist incrementar les sol·licituds
d’incorporacions. Les places ofertades per exercir el monopoli de la violència
que té l’Estat són plenes d’expaletes, excambrers i exdetot. I les porres que
els esperen serviran, si la crisi vessa, per pegar els seus excompanys de
bastida, de menjador…, de tot. Una feina, ben trista, tristíssima. Però s’ha
de pagar la hipoteca i sempre pot ser que es tingui sort i toqui una destinació
rural sense massa problemes i amb poques complicacions; o en el cas de
l’Exèrcit, una caserna amb molt de sol i poca feina.
que a la Xina “El capital” torna a estar de moda i que Sarkozy anhela refundar
el capitalisme, no ens diuen res més que mentides en forma de xerrameca, que és
tal com Armand Robin anomenava el discurs continuat i buit del Poder, el
discurs que ens nega els somnis. La xerrameca omple els silencis que deixa
buits el Poder quan ens instrueix i, alhora que crea la sensació que d’”allò”
en sabem alguna cosa, l’únic que fa és omplir els nostres interrogants de no
res. La xerrameca mai no parla de somnis.
El Poder no parla mai de
somnis. Perquè, què en faríem dels somnis que tenia Alexandros Grigoropoulus
just abans que un policia grec el matés? En sabem res dels de Carlo Giuliani,
assassinat d’un tret al cap a Gènova per un policia italià? Segurament, el
mateix que dels del Guillem Agulló, assassinat per un feixista espanyol al País
Valencià. No res.
Què en
sabem dels somnis dels estudiants de Nivell C per ser Mossos d’Esquadra? Ho
sabem tot: el seu respece per als seus superiors, la seva acriticitat davant
les lleis que han de fer complir, la seva obediència cega, la seva força i
intel·ligència aplicades a mantenir l’actual ordre social… Tot.
La
feina dels uniformats armats és netejar de somnis la dura realitat. Matar
impunement és patrimoni de l’Estat i de l’extrema dreta. I no vull dir amb això
que reclami la impunitat dels assassins d’esquerres, no és això. És que cal
tornar a dir en veu alta que policia i extrema dreta serveixen a qui mana per
al mateix que els han servit sempre, per controlar qui s’atreveix a dissentir i
a imaginar un futur sense opressió de l’ésser humà per l’ésser humà.
securitàries diverses cada cop més ben dissenyades, estudiades i difoses, les
policies de tot el món tenen llicència per matar si el que aconsegueixen amb la
mort és precisament aturar la dissidència. I en això no importa l’edat dels
somiadors. Qui no somiï hipoteques, treball precari, futbol i platja/muntanya
és perillós i pot acabar, si cal, com l’Alexandros, als quinze anys amb un tret
al pit. Això sí, sempre en nom del bé comú i de la seguretat general.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies, Jordi!