Prendre la paraula
jordimartifont
Normal
0
21
Normal
0
21
Hi ha una certa colla de ‘liberals’
catalunyescos que, arrebossada com està de tant tocar poderet, sol mamar la
llet de qui els posa la mamella més a l’abast. I si la llet no els la
serveixen, van a buscar-la on saben que no en falta, malgrat l’hagin de beure
plena de sang. La dreta de centre i la dreta de dreta ja ho havia fet abans
-cal no oblidar-ho- per això ara no en parlaré massa i sí que ho faré dels
manaires i borinots actuals.
Normal
0
21
Bona part de la recàrrega del seu discurs,
catalunyesc i ‘liberal’, es va articular a través de mòmios com la Fundació
Acta, on confluïen personatges del tipus Pilar Rahola o Joan B. Culla, ben
finançats pels renovadors de Convergència del moment. Ells, al costat del Vicenç
Villatoro i de l’incombustible Miquel Sellarès (el responsable del model
policial dels actuals Mossos d’Esquadra, entre Israel i Alemanya), però també
de Jaume Renyer (ara cap pensant del sector de l’Uriel Bertran a ERC i llarg
temps al costat de Carod a la Generalitat de dalt) i voltants, són els
representants de la defensa dels interessos de l’Estat d’Israel a
Catalunya-Principat. Caldria refer currículums però per donar quatre dades més,
diré que a banda de fer de xofer de Carod a l’entrevista de Perpinyà amb ETA,
Renyer va ser director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis de la
Generalitat i per tant cap de la revista “Idees”, que cal llegir per entendre
què pensen els amos i alguns dels qui els creen idees i discurs; i que Miquel Sellarès va ser director de la
revista “Debat Nacionalista”, un espai de renovació del catalanisme divers, i
és president del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, un altre lloc
interessant de conèixer per entendre la visió que alguns tenen de l’espai que
un Principat independent ha de tenir al món, entre altres com a membre de
l’Otan. Membre de l’Otan i, en l’escaquer internacional, defensor de l’Estat
d’Israel.
La seva és una aposta de “civilització”, que
diria Eugeni d’Ors, una aposta pel possible encaix al món que ells defensen
d’un projecte que ha de ser igual a allò que ara hi ha per ser accepat; us sona
López Tena i les seves propostes independentistes del Principat mantenint tota
la resta igual? En aquest punt és molt interessant que us mireu les persones
que coincideixen en un paraigua ampli i amb les idees clares com és la Fundació
Acta.
Un Principat independent quan els Estats
Units d’Amèrica ho acceptin i, per aconseguir-ho, el ‘lobby’ jueu és un bon
camí. Evidentment, l’acceptació de totes les exigències del moviment sionista
internacional passa per camuflar aquesta adhesió com un fet cultural. En aquest
sentit és interessant mirar-se les pàgines web de l’Associació de Relacions
Culturals Catalunya-Israel (ARCCI) i de la premsa israeliana accessible (http://www.aurora-israel.co.il/)
en dies com els que hem passat, amb centenars de morts produïts per l’Exèrcit
Israelià. Els seus blocs, les seves pàgines, les i els seus opinadors, tots
alhora i amb una sola veu, com si fossin un únic soldat, justifiquen o donen
motius per a l’assassinat massiu organitzat i perpetrat per aquesta gloriosa
colla d’assassins professionals.
I no confonguem les coses tal com ells
mateixos fan. Que jo rebutgi i senti una repulsa total per aquests assassinats
no treu que no la senti pels que perpetren els assassins de l’altre bàndol. Tal
com diu Renyer, jo sóc de “l’autodenominada esquerra antiimperialista” però
l’atac dels criminals del Tsahal a Gaza no ha estat contra els criminals de
Hamas sinó contra tothom, perquè aquesta és una guerra, diguem-ho clar,
d’extermini. Una guerra que vol fer desaparèixer el poble palestí, aïllant-lo
amb murs, fent impossible la seva economia, demonitzant la seva societat,
bombardejant-lo indiscriminadament i negant-li el dret a l’existència. Perquè
Palestina, malgrat els pesi a la colla de catalunyesos ‘liberals’ (les paraules
són sempre falses quan les utilitzen els amos), és també un poble que viu entre
el somni i la tragèdia, però que no té el poder que l’Imperi dóna als seus amics
o als que ho volen ser. I per això ni tan sols l’anomenen amb el nom propi que
té: Palestina. Entre el somni d’existir i la tragèdia de ser exterminada per
l’Estat d’Israel…i les idees d’alguns dels “nostres”.
Normal
0
21
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El que sempre he pensat d’israel és que al acabar la guerra els aliats van acabar de fer la feina dels nazis netejant europa de jueus.
és molt més efectiu crear un estat a la quinta forca i que s’hi en vagin ells solets allà,
quedes com un “humanista”/”alliberador” i el més important la neteja
ètnica la fan els propis perseguits.
no són més que cristians anti-moros per les velles croades
per quan l’estat-gitano? i on?
jo considero el judeisme com una religió més no un poble ni collonades igual que tampoc existeix el poble catòlic.
el poble català no té cap religió pròpia que l’identifiqui per molt que vulguin forçar el cristianisme, com per exemple santa eulalia fundadora de barcelona, l’història demostra que va ser august juntament amb barcelona el primer senat en terres catalanes.
Cosa que amb el vaticà no arriben més enllà d’un governador civil anomenat bisbe.
Soc un dels humans al planeta que també té sang jueva. És curiós que, com el cristianisme, avuí en dia la senyera del poble d’Israel, l’elegit, siguin les bombes. Al Talmud la creació de l’home i la dona és per osmosi no de la costella del primigeni Adam, l’home com inici de tot, no, es creen del mateix. Curiós que una religió que té uns inicis d’igualtat diferencii als que viuen amb ells amb les bombes. Ei, que viure en tensió i torturats és molt xungo però sembla com si no els coneguin als del govern d’Israel i van i envien dos bombes de morter. Pel món occidental valen més com terrorisme aquestes dues bombes de morter que els 300 morts, mil ferits i el que vindrà del poble palestí.
A mi només em surt una paraula en hebreu que m’agrada molt: SHALOM,
PAU, però sembla que aquesta paraula el món actual la deixen pels premis nòbels o per omplir-se la boca i res més. Encara i així SHALOM.
http://www.fabrica.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=439&Itemid=1
Penso que qui cerca el suport dels “forts” o millor des dels sense escrúpols per aconseguir els seus objectius sense “tacar-se directament les mans de sang” i s’oblida que la sang còrre, tot i que no la vulguin veure per tal que el sense escrúpols siguin forts, a alguns quilometres de distància en el cas de Gaza i d’altres no tant lluny, no ens oferirà res de bo. Així doncs que es confitin aquest independentisme ensangonat. I en general que se’l confitin els polítics, que al final sempre el converteixen en els seus jocs d’interessos i que siguem el poble qui prenguem les regnes d’allò què volem.
Hola Jordi:
Ens ha agradat aquest escrit teu i l’hem reproduït al nostre bloc
salut!!!!