Prendre la paraula
jordimartifont
El Josep Huguet ho tenia clar quan deia que
l’alternativa a Bolonya era el franquisme, la universitat franquista. En la
frase només hi havia un error i és que no era triar entre una cosa i l’altra
sinó unir-les les dues; Bolonya i franquisme són el mateix. I això és tan clar
que la normativa per sancionar i expulsar de la Universitat els
estudiants que s’hi oposen és una llei franquista i la policia que va enviar
Saura per rebentar tot el que se’ls posés per davant, també.
Els Mossos són una policia constituïda
després de la Guerra
de Successió per un vallenc botifler, malgrat les exculpacions que la
historiografia revisionista digui en els manuals que han d’estudiar els
aspirants al cos. El cos ha evolucionat i ara té més armes que mai i les
utilitza professionalment, per deixar clar que el diàleg, amb aquest govern,
només és pot tenir al bar. I punt i final. Després ja tindran temps i mitjans
(de comunicació) per dir que sempre han estat disposats a parlar. Una colla de
mentiders. La principal feina dels Mossos d’Esquadra el dia 18 de març del 2009
va ser reprimir qui no es plega al Govern. El dia 17 van detenir l’Enric Duran
(quants banquers hem vist amb manilles enmig d’aquesta crisi?) i el 18 van sortir a fer una notícia ben
grossa que servís per silenciar la vaga general de l’Educació, la tercera per
aturar la precarització de condicions de l’Educació pública i la privatització
general a través d’aquesta llei que es diu LEC. Alhora, els del PSC es desfeien
dels molestos estudiants antiBolonya i alguns dels socis del tripartit posaven
en entredit la política d’ICV al capdavant del Departament d’Interior.
El
Saura, l’Huguet i fins i tot el Maragall han arribat al final de la seva
història particular. I com si es tractés d’un Fukuyama col·lectiu, el cos dels
Mossos d’Esquadra i les porres del 18 de març l’únic que han fet ha estat
confirmar aquest punt. Els escolanets del PSC i el Saura mateix ungit com a
Sant Cristo Gros de la dreta que es diu d’esquerra s’han esforçat tant com han
pogut per passar per partits més conservadors que CiU i PP. I si tot és dreta,
no cal votar.
Qui
és la dreta? Doncs és la dreta qui, malgrat els noms que es posi i les banderes
que tregui al carrer els dies de festa, privatitza els serveis públics, ja
sigui totalment o en la seva gestió, ja sigui municipalitzant o donant-los a
fundacions.
Qui és la dreta? Doncs la dreta és qui
utilitza la policia per reprimir, la converteix en un cos d’elit… per
reprimir i quan aquesta reprimeix en nom dels protocols d’actuació (és a dir,
fa la feina per a què se l’ha entrenat) diu que no pot ser i continua parlant
de fer una policia democràtica i això i allò.
Qui és la dreta? Doncs la dreta és qui
és incapaç de produir cap canvi polític que possibiliti un canvi social, ja
sigui una revolució, un canvi de lleis generals o un afegiment de serveis
substancial als que ja hi havia quan va arribar, en el llarg camí cap a la
igualtat.
Qui és la dreta? Doncs la dreta és qui
apel·la els valors de sempre de la dreta (autoritat, disciplina,
excel·lència…) no per transformar-los sinó per contraposar-los a la seva
manca de cap projecte que no sigui el mateix que durant 23 anys han criticat a
CiU.
Malgrat el que dic, no seré jo qui doni
patents de dreta ni d’esquerra. Ara bé, posats a dir les coses, jo com els
Habeas Corpus, a cada cosa el seu nom. Manipuladors, privatitzadors, corruptes,
violents… encara espero a veure la gran diferència que hi ha entre els uns i
els altres i per molt que m’hi esforço només hi veig sigles i la tràgica pèrdua
d’una oportunitat que s’incrementarà fins a l’infinit si el nét del Joan
Maragall decideix no fer una passa enrere i aprova una llei que acabarà de
destrossar aquest país, començant per l’educació de les classes populars. CiU
mai no s’hagués atrevit a tant.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Martin Luther King (Civil Rights Now!!!)
S’apropen temps semblants a les lluites dels afro-americans als anys 60, qui no sigui “hombre blanco, alto y orgulloso”,
com dirien els Ilegales, qui no sigui poíticament correcte, qui no entri dins dels paràmetres “democràtics”
quedarà fora i serà tractat violentament i fora de la legalitat.
Com va dir Muhhammad Alí (abans Cassius Clay):
“El vietkong mai em va dir “nigro””.
No em demaneu que us ajudi, defensaré sempre els drets dels humans, mai mouré un dit pels vostres interessos.
” Sube a nacer conmigo, hermano,
dame la mano desde la profunda zona de tu dolor diseminado
no volverás del fondo de las rocas
no volverás del tiempo subterráneo
no volverá tu voz endurecida
no volverán tus ojos taladrados
yo vengo a hablar por vuestra boca muerta
a través de la tierra juntad todos los silenciosos labios derramados.”
No nos moverán – Joan Baez
De nou gràcies Jordi per poder escriure i expressar-me.
Potser sigui un dels llocs on aquesta manera tant impersonal de vegades de dir
que és internet
quan el millor es quedar i xerrar cara a cara
és un dels llocs més lliures que existeix a la xarxa.
Gràcies, per Manitú. Jaw.