Prendre la paraula
jordimartifont
Mireu sinó qui ha estat el salvador nominal de la LEC en les darreres setmanes.
La LEC, ja ho sabeu, és una Llei
privatitzadora que legalitza l’abocament de diners públics a l’escola privada
en quantitats encara més elevades que les que fins ara se’ls donaven, i que
alhora permet que també puguin parar la mà les escoles privades que separen els
nens i les nenes en funció del seu sexe, és a dir les escoles fonamentalistes catòliques.
Tota la comunitat educativa, tots els sindicats (tant
els de mestres com els d’estudiants) i un tant per cent altíssim dels mestres i
els professors sense sindicat hi estan en contra. Tres vagues generals i
centenars d’actes informatius, de debat i de coneixement de la Llei constaten aquest rebuig
multitudinari, però si en voleu copsar el rebuig el millor que podeu fer és
passar per una sala de professors de qualsevol centre de primària i secundària.
El Govern, però, tenia la missió de privatitzar tant com fos possible educació,
sanitat i transports –són les normes que a Europa han imposat les
multinacionals que hi manen a través dels seus ‘lobbys’ de pressió a
Brussel·les. Que no quedi res que sigui públic, tot privatitzat, tot negoci per
als de sempre. La LEC
respon a aquests criteris i per això li donen suport dos dels tres partits del
Govern –ERC i PSC- i el principal partit de l’oposició –CiU. Els fills de Pujol
rabien de contents ja que quan el poderet principatí els torni a les mans no
s’hauran d’escarrassar massa per acabar la feina bruta que tenien pendent. Però
a la Llei sí que
s’hi oposa el PP. Per què s’hi oposa el PP neoliberal i privatitzador? Doncs perquè
la LEC inclou com
a cosa bona la reiteració de quelcom que ja tenim: la immersió lingüística en
català (els diaris parlen de blindatge). És a dir que com que manté quelcom que
la dreta espanyola i espanyolista odia profundament, el PP no signarà la Llei (això diuen fins ara) i
amb el seu “no” asseguren que l’atenció mediàtica no se centri en altres
aspectes de la Llei
que són absolutament aberrants i inacceptables per ningú que cregui en la
igualtat d’oportunitats que l’escola pública garanteix i que és una de les
premisses bàsiques –almenys en els darrers cent cinquanta anys- d’una certa
manera de ser d’esquerres.
Sense el PP, la Llei hauria passat com el que és: l’estocada
final al sistema públic d’educació i el suport explícit a l’escola privada
catòlica i excloent. Amb el PP, la
Llei passarà com “la defensa de la llengua catalana a
l’escola i patatim patatam”. És per això que, en aquest cas, el PP és imprescindible
per donar un mínim creïble del nom “esquerra” a un Govern que cada cop
s’assembla més al seu precedent. I no us estranyi que s’hi acabin sumant amb
algun llençol perdut a mitja bugada, que en això els que manen ara només en són
aprenents però ja se sap que les coses dolentes s’aprenen i s’encomanen
ràpidament.
Pel nostre costat, la Llei i les lluites per aturar-ne l’aprovació han
esdevingut un graó més en la construcció d’un espai de defensa de l’escola
pública, laica i de qualitat, amb ràtios possibles; integradora de nouvinguts però
allunyada dels guetos; i oberta a pràctiques educatives innovadores sempre que els
inspectors no hi posin l’ull a sobre. L’espai que construïm contra la LEC és el mateix que
s’articula des de la societat civil, sense sotmetiment al poder polític ni
econòmic i, per tant, blasmat per TV3 sempre que pot per la boca dels
telepredicadors ultraliberals Cuní i Rahola.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jordi molt ben explicat tot el que volen fer en l´ensenyament public, es una autentica vergonya que al segle 21 esvullguen fer eixes coses en lloc d´anar endavan anem cap enrrere