Prendre la paraula
jordimartifont
Mentre la dreta catalunyesa del PP i CiU competeix per
veure qui acusa més vegades els “immigrants” de tots els mals de la nostra
societat, dijous 22 de maig l’Enric Duran sortia de la presó. Han estat
setmanes de reclusió fonamentades, segons l’Audiència Provincial de Barcelona,
en el fet que “hi havia risc de fuga”. És curiós que aquesta justificació per a
la presó preventiva s’apliqués precisament a ell, que tenia ben clar que un cop
treta la publicació “Podem” la seva feina bàsica havia de ser presentar-la
arreu del territori i estendre així algunes de les alternatives possibles al capitalisme
com a sistema. O sigui, que estava localitzable i present públicament amb una
agenda pública i sense cap intenció de marxar enlloc. Bé, curiós no, és lògic
per als que pensem que la separació de poders de les democràcies occidentals
només té una cosa que unifica els tres i senyoreja damunt d’ells: el domini
total i absolut d’un quart poder, l’econòmic, que és qui realment talla el
bacallà.
Mentre l’Enric passava els seus darrers dies, de
moment, a Can Brians, jo a Tarragona acabava de llegir el seu primer llibre,
que espero que no sigui el darrer. “Abolim la banca” és un interessant
recorregut per la vida de l’activista amb alguns desencerts (com la utilització
de la tercera persona en el primer capítol) i un gran nombre d’encerts, com un
entenedor relat sobre la creació de diners del no-res, un miracle atribuït
bàsicament a la Mare
de Déu de la Banca,
amb pecat concebuda.
L’Enric il·lumina la lectura per entendre la seva
acció de recuperació de 492.000 euros a 39 entitats bancàries amb dues
referències que vull comentar. D’una banda, les accions de l’anarquista
falsificador de diners Lucio Urtubia i, de l’altra, el pensament del radical
nord-americà Henry David Thoreau.
Lucio Urtubia, amic i col·laborador personal del Quico
Sabaté, es va enfrontar al Poder falsificant milers i milers de bitllets,
centenars de documents falsos… per facilitar les coses a qui s’enfrontava a
qualsevol tipus d’opressió en qualsevol racó del món. Un dels lemes que ell
pensa que ha de ser divisa de qualsevol revolucionari és “fer-ho però fer-ho
bé”.
Per la seva banda, l’autor de “La desobediència civil”,
H. D. Thoreau, exposava en la seva obra el dret de les ciutadanes i ciutadans a
resistir davant del poder de l’Estat ja que pensava que les lleis no podien
dominar el comportament humà sinó que ho havia de fer la justícia. Ara bé, què és
i era la justícia?, preguntaran els lectors. Doncs ben bé no ho sé, però estic
segur que no té res a veure amb convertir les necessitats bàsiques en luxes
inaccessibles i qui s’hi oposi tancar-lo a la presó, tal com en l’època de
Thoreau la justícia no era l’esclavisme, contra el qual va practicar la
insubmissió negant-se a pagar impostos al govern. El 1846, per aquesta pràctica
va ser empresonat i una veïna anònima li va pagar la fiança.
Els referents, com veieu, són potents, però no
tindrien cap mena d’importància si no hi hagués la pròpia acció de l’Enric al
darrere. Podem omplir milers i milers de pàgines de paper de bones intencions i
de coses que volem fer, de projectes revolucionaris que hem de desenvolupar,
d’il·lusions polítiques… però si no hi posem el cos, no serveix de res. De la
mateixa manera, podem anar a totes, mobilitzar-nos i esdevenir gairebé
revolucionaris actius constants, però si no hi posem el cap, no serveix de res.
La suma de cap i cos, a l’hora, és imprescindible per a l’enfrontament que
haurem de fer, però alhora si no hi posem el cor, no servirà de res. I en
l’Enric, cap, cos i cor han esdevingut un, sense cap mena de dubte, per això
passi el que passi ja ha guanyat. I amb ell, totes i tots.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per mi Enric es un heroi, pero de moment la seua lluita la gent en general no l´enten l´exemple el tenim aci al pais valencià, les pesones jo crec que no pensen doncs d`un altra manera no s´enten que voten reiterada-ment al pp, els que pensem com l´Enric jo crec que ara per ara es una utopia, espere que algundia deixe de ser-ho