Prendre la paraula

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

st1:*{behavior:url(#ieooui) }

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–

Convergència Democràtica de Catalunya s’ha fet un
rentat de cara (lífting en diuen) que caldria estudiar de ben a prop per no
perdre detall del que passi en aquest país en els propers anys. Per una banda,
Convergència ha pres perfil propi en aquest matrimoni de conveniència amb Unió
que tan bons resultats –dels de debò- els va donar fa uns anys.

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

st1:*{behavior:url(#ieooui) }

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Ara, fis i tot
hi ha gent que creu que són un partit independentista, com el jove Èric Bertran,
i no només independentista sinó “el partit que encapçalarà el procés cap a la
independència” de les quatre províncies espanyoles (Catalunya en diuen).
D’altra banda, amb el retorn del sis ales de l’exili daurat de Casablanca,
guanyat a pols precisament creant taps i desactivacions de l’independentisme
del moment, els regionalistes de dretes han apostat per obrir el seu partit a
les persones immigrades recentment a aquest tros de món. Una molt bona
iniciativa que té com a objectiu bàsic no perdre el tren ni els vots dels
milers de persones que un cop establertes a Catalunya, s’identifiquen amb ella
a partir de l’adhesió al projecte regional principatí.

Em
sobta que a les alçades pel partit encara hi hagi gent que pensi que Convergència,
amb soci o sense soci, tingui la més mínima intenció de canviar res que no
sigui les xifres dels comptes corrents dels seus líders o dels seguidors
destacats. Durant molt de temps, dels qui eren en això “per folrar-se”, els
propers al “pe essa ce” n’han dit “sector negocis” però jo ho trobo desencertat
ja que això pressuposaria que hi ha un altre sector que no ho és i per molt que
m’hi esforço no el veig (i parlo aquí de l’estructura, no dels votants).

Paral·lelament
a tot aquest procés de lideratge de la Catalunya enutjada, Convergència ha mogut els
seus fils fora del partit i ha aconseguit que el seu discurs sigui compartit
per sectors que en principi no li eren massa propers. Recordem que el seu
discurs en l’àmbit nacional, malgrat els seus estatuts, anomena com a nació les
quatre províncies espanyoles i de tant en tant diu no se sap ben bé què sobre
el País Valencià i les Illes, un bon lloc per anar-hi d’excursió a fer-hi una
paelleta o a beure-hi un bon gin. I si el Principat és la nació, és clar que la
independència ha de ser per a ell. Un dia o altre “els altres” ja despertaran.
I si no que s’hi posin fulles. L’essència de la catalanitat és principatina i
els únics imprescindibles “som nosaltres”, que per això “som una nació”. De la
llengua ja en parlarem i de l’educació, també, o no… Ara l’important és fer
bullir l’olla i que els cigrons se’ls mengin els de sempre i si per fer-ho cal
ser formalment independentista, endavant les atxes que coses més estranyes hem
fet.

Si
cal deixar veure a Brussel·les que també hi som sense ser-hi, es fa; si cal
lloar l’ultraliberal Tremosa dient-li sobiranista, es fa; si cal treure
estelades al carrer (sempre blaves), es fa. L’important és menjar espai als
competidors directes d’ERC i que el nostre discurs centrat i d’ordre (de desordre
neoliberal, és clar) continuï amarant els caps de la gent perquè cada errada
del tripartit sigui vista com una agressió contra la marca Catalunya. Que què
és la marca Catalunya? Doncs això mateix, una marca comercial que quan
s’anomena tot perd el seu sentit. I que en el seu sentit actual ha estat
creada, gestionada i estesa pels que parlant de país han fet respectabilitat d’omplir-se
les butxaques.

Tenim
massa bona memòria per oblidar com va anar al cosa mentre manava el padrí per
deixar que ara ens entabanin els seus fills i néts amb promeses de llibertat.
Els lliberticides tenen tot el dret a apel·lar a la llibertat per justificar-se
però nosaltres també la tenim per no creure’ns-els. I que consti, perquè ells
són així, que no estar amb ells (CDC i UDC) no vol dir estar amb els altres
(PSC-ICV-ERC i PP), que de fet no són tan diferents. De fet, són ben bé iguals,
amb matisos però iguals. Canvien els tempos, canvia el ritme, però en el fons
uns i altres ens mantenen en un sistema econòmic de capitalisme sense control
(del qual la crisi n’és un ingredient imprescindible) i en un espai de món que
anomenen nació (per la llengua, la història, etc.) i que no és més que una
regió de la nació de sempre, l’espanyola. I no tenen cap intenció de canviar
res, malgrat es posin banderes que muden els diumenges i critiquen la
“realitat” com ho faríem fins i tot nosaltres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!