Mario López, el primer per l’esquerra. Dues de les coses que més satisfaccions m’han donat entre els diversos projectes en què he participat al llarg de la meva vida són la direcció de la revista «Catalunya», la històrica capçalera de 1937 que vam reconvertir en una publicació actual, moderna, oberta i revolucionària en català, de
El company i amic Jakue Pascual em va fer arribar ja fa uns dies un meravellós llibre que ha publicat junt amb Alberto Peñalba a l’editorial Txalaparta amb el títol d’El juguete de Mari + Tratado estético del lauburu. L’he llegit i gaudit, perquè estèticament és absolutament sublim, i l’he rellegit a la recerca de
Gramsci deia el mateix que Josep Llunas però 40 anys després, que per provocar un canvi en les relacions de poder, per fer una revolució, cal aconseguir l’hegemonia cultural. I per tenir-la, cal crear establint noves formes de fer i posar damunt la taula nous valors que substitueixin els vells i, sobretot, que valguin la
La setmana passada, als 78 anys, moria Antoni Castells Duran. Els diaris no n’han fet grans notícies, la majoria d’ell, ni curtes, i el seu pas pel món de la història i de les lletres podria quedar esborrat en un període relativament curt de temps. Malgrat aquest discret eco de la seva mort, l’Antoni Castells
El diccionari normatiu català, «el blanc» de l’Institut d’Estudis Catalans, diu que un riu és un «Corrent natural d’aigua que va a parar al mar, a un llac o a un altre riu»; i el Català-Valencià-Balear, conegut també com a Alcover-Moll, el defineix com un «Corrent natural d’aigua procedent de les muntanyes i que aflueix
3 de febrer de 2021. Avui han passat moltes coses, com cada dia més o menys, però llegir tot això seguit il·lumina i aclareix moltes coses… 1. Les infantes Elena i Cristina ja estan immunitzades contra la covid-19, es van vacunar aprofitant el viatge que van fer a Abu Dhabi per veure el lladre del
Quan semblava que la cosa se’ls escapava de les mans, la caverna catalunyesa es treu de la màniga un as que sempre ajuda a crear la sensació que, encara que no guanyin, ho sembla i si ho sembla ja no cal fer res per guanyar, la qual cosa saben que és més que impossible vista
Em rebenten els aniversaris dels fets revolucionaris, commemoracions, cinquanta anys de no-sé-què i tres-cents d’una altra cosa. I em rebenten no com a aniversaris en si mateix sinó com el que amaguen darrere seu, és a dir l’emmirallament en el passat, la glorificació d’aquest i alhora la impossibilitat i no necessitat de fer alguna cosa
El fotògraf Jordi V. Pou és l’autor de la imatge que acompanya aquest article, en què es veu Pablo Hasel aixecant el puny envoltat de Mossos d’Esquadra uns minuts després de ser detingut a la Universitat de Lleida on havia entrat per no lliurar-se als segrestadors que, en nom de l’Estat i les seves lleis
La fotografia és de JORDI V. POU El 7 de març de 2018, amb la CUP de Tarragona vam presentar una moció al Ple de l’Ajuntament amb el text que podeu llegir a continuació. Avui torna a prendre actualitat i és dramàtic. Que serveixi, almenys, per fer caure aquest règim feixista que vivim. Perquè no
Diumenge dia 14, hi ha eleccions a la Comunitat Autònoma de Catalunya sota administració espanyola, ja ho sabeu. Diumenge, es fan eleccions malgrat les indicacions de la majoria d’experts sanitaris i, en aquest cas també, dels polítics de la majoria de partits del Parlament. Aquells que emfàticament es diuen «representants del poble», deixeu que rigui
Sovint, quan parlem de novel·la negra pensem en un tipus de literatura que té com a objectiu principal ser consumida, i per tant que és entretinguda i punt i final. I d’aquest tipus és clar que n’existeix. Ja ho sabeu: al començament de la novel·la, hi ha un assassinat i, a partir de la intel·ligència
Avui és 11 de gener de 2020. Tornem a fer classes presencials els que no estem aïllats per la neu o en escoles on és impossible fer-ne precisament per les conseqüències del temporal Filomena. ERC ha començat la seva campanya electoral fent un desplegament de dades i de propaganda brossa en què marca múscul dels
Mor Josep Maria Loperena i m’adono que mai no he escrit res sobre com m’havia arribat a agradar una de les seves novel·les de què avui no parla ningú, Ulls de falcó. Abans de morir, ell mateix va redactar un text de comiat meravellós en què, entre altres coses deia que «Avui he marxat i
Vidal Aragonès ha escrit un excel·lent llibre d’història política, d’història de les lluites socials i d’història dels Països Catalans des de baix a l’esquerra, posant en solfa d’agradable so la vida, l’obra i el pensament del republicà catalanista i federal Francesc Layret, advocat d’obrers anarcosindicalistes i una de les figures bàsiques i centrals en l’entramat