Avui és 11 de gener de 2020. Tornem a fer classes presencials els que no estem aïllats per la neu o en escoles on és impossible fer-ne precisament per les conseqüències del temporal Filomena. ERC ha començat la seva campanya electoral fent un desplegament de dades i de propaganda brossa en què marca múscul dels
Mor Josep Maria Loperena i m’adono que mai no he escrit res sobre com m’havia arribat a agradar una de les seves novel·les de què avui no parla ningú, Ulls de falcó. Abans de morir, ell mateix va redactar un text de comiat meravellós en què, entre altres coses deia que «Avui he marxat i
Vidal Aragonès ha escrit un excel·lent llibre d’història política, d’història de les lluites socials i d’història dels Països Catalans des de baix a l’esquerra, posant en solfa d’agradable so la vida, l’obra i el pensament del republicà catalanista i federal Francesc Layret, advocat d’obrers anarcosindicalistes i una de les figures bàsiques i centrals en l’entramat
El 21 de desembre, la periodista Neus Tomàs, directora adjunta d’eldiario.es, a qui llegeixo sovint i a qui tinc en molt bona consideració pels seus articles i llibres, escriu una piulada en què afirma: «El curandero Josep Pàmies i uns quants més se’n van anar ahir a la porta de la residència de Tremp, on
Introducció. Els papers de Marçà Fer el pròleg a un llibre sobre Marçà em provoca una alegria de les grans, i si a més és d’un autor del poble, l’alegria creix; però si a més el llibre forma part d’una col·lecció que porta com a nom el de la muntanya del poble, la cosa no
Entenc que la crítica literària en aquest país fa uns anys estigués, majoritàriament, en mans de quatre homes grans més o menys blancs que l’únic referent que tenien del món del rock eren els Beatles o els Rolling, segons preferències. Bé, potser a algun també els sonaven els Sírex o els Brincos… però ja m’enteneu,
Avui al nostre centre educatiu han fet proves de PCR a tots els nois i les noies de tres grups de l’ESO en què s’han detectat casos positius de covid-19. Nerviosisme, pares i mares a fora esperant què passava, confinament abans i després de l’alumnat i un/a docent que s’apropa a les sanitàries per preguntar-los
Entre el 5 i el 12 per cent de participació han tingut les dues jornades de vaga convocades a l’ensenyament públic de Catalunya pels sindicats Aspec i CGT. Tant el 9 com el 15 d’octubre, milers de docents de Catalunya hem sortit al carrer per mostrar el nostre desacord amb la gestió de la pandèmia
Com a treballador tinc diverses formes de mostrar el meu desacord amb l’organització del treball, que és competència de qui em té contractat, quan aquesta no respon a criteris racionals sinó d’una altra mena. De al mateixa manera, que sempre intento incidir-hi positivament per tal de fer tan bé com puc la meva feina, ja
El meu 1 d’Octubre de 2017 a Tarragona L’1 d’octubre de 2017 va ser una dia dels que comencen a primera hora del dia i tens ben clar que tot el que hi passi durarà i durarà, no vint-i-quatre hores sinó molt i molt més. Un dia que arribava ple de sensacions acumulades des de
Que tinguem un bon començament de curs. Ho desitjo, enguany, no amb una expressió retòrica que cada 1 de setembre es repeteix un cop i un altre entre les i els docents. Enguany, el desig fet paraules és central, real i, sobretot, dit en veu alta; vull que passi, que es doni, que es materialitzi
«Qui roba molt mai no va a la presó.» Ho deia ma padrina mentre miràvem la tele asseguts a les butaques del seu menjador. I jo l’entenia però no del tot. Avui que, després de robar tant com ha pogut, el lladre major del Regne d’Espanya s’ha escapat davant la possibilitat que la justícia suïssa
Rient rient, puc dir que soc bon lector de Marsé des de fa anys i panys i d’ell n’he llegit unes quantes novel·les. Avui, que s’ha mort als 87 anys, me n’adono d’això, perquè tot i que les seves novel·les m’agraden molt no tenia consciència de les obres que n’he llegit fins ara, quan anuncien
Quan jo era coordinador del “Catalunya”,la revista de la CGT de Catalunya, vaig encarregar a l’Azagra una portada per a un número que vam dedicar a l’acabament de Pujol com a president de la Generalitat de Catalunya. Aleshores, tothom el veia com un heroi nacional i era estrany parlar contra ell i vam fer el
Avui, de cap a la platja, un lloc on no m’acaba d’agradar anar-hi mai, he agafat un dels llibres que els darrers dies ha arribat a casa. Al costat de la tovallola, a la bossa hi he encabit Gener a Reykjavík, el darrer llibre que Albert Herranz Hammer ha tret a l’Editorial Calúmnia. Apunto que