Maria Miró Ferré i Jordi Martí Font El matí del dissabte 14 d’octubre de 2023, el Sindicat de Dalt de Marçà va acollir el pas per la comarca del projecte Lectures en Ruta, en la qual 25 joves aficionats i aficionades a la lectura van circular per la comarca de la mà del Centre Quim
Un treballador decideix afiliar-se a un sindicat, la Confederació General del Treball en aquest cas. No és el mateix si el nom del sindicat és un altre, ja us ho dic jo. N’esdevé delegat sindical al seu lloc de treball, és sindicalista i activista com el que més i s’implica lluitant contra les injustícies que
L’1 d’octubre del 2023, al matí, el cor de l’Òscar Porqueras ha deixat de glatir. Amb ell s’aturava una vida plena en què l’Òscar no havia parat ni un moment de buscar tanta llibertat com fos possible, tants alliberaments com li eren desitjables. El càncer que no l’havia pogut guanyar fa uns anys, ara ha
Any 2045. Tot és sota control. Barcelona és mig buida, el món ha col·lapsat, la societat es troba repartida entre classes socials marcades amb les lletres A, B i C i l’exèrcit i la policia ho controlen tot aplicant tecnologies que podem reconèixer. El que la majoria social entenia com a «democràcia» ha desaparegut. El
«Entre tots i totes, tot!» és la frase que tanca la novel·la riu que ha escrit Ivan Miró amb el títol d’Els vincles audaços. Una autèntica joia literària del 2023 producte i conseqüència del món que ens envolta i de la nostra mania continuada d’intentar canviar-lo, sempre a millor, és clar. I producte i conseqüència
Fa uns mesos, l’Editorial Afers de València va publicar la traducció catalana, obra de Pau Bosch, de De nos frères blessés, la novel·la de Joseph Andras que va guanyar el Prix Goncourt du Premier Roman tot i que l’autor es va negar a recollir-lo per mostrar el seu rebuig a la institucionalització de l’escriptura i
Més enllà de les organitzacions, és clar que calia fer net d’un carrer que havia demostrat que en molts casos era ingovernable i, menys encara, controlable. Calia algú que manés damunt les forces de l’ordre, damunt dels assassins franquistes a sou de l’Estat, sense dubtar i, alhora amb un posat que deixés clar que algun
Mon padrí Quimet, lo rei del Lloar, cantava una cançó que, en el meu record, tenia la melodia de «¿Dónde estás, corazón?» i una lletra que deia «¿Dónde estás, corazón,?, s’ha cremat lo mig del món…» Fa uns mesos, mentre preparàvem L’Ensofrada, la Roser Vernet em va rectificar dient que aquella no era la melodia
Són especialment importants altres esdeveniments que es donen en el mateix període i que crec que cal esmentar, ja que corresponen a moments en què el moviment popular recula sense parar davant l’embat de l’Estat. -El sindicalisme és domesticat a partir de concessions a les organitzacions UGT i CCOO que afavoreixen sobretot les seves estructures
Davant la incertesa que plantegen aquests moviments que es donen a tot l’Estat, el franquisme, ja sense Franco, prepara el recanvi a través de diversos moviments: -Després de la pesa de possessió com a cap d’estat de Juan Carlos, aquest ratifica Carlos Arias Navarro com a president del Govern franquista, però l’1 de juliol de
Per tal que ens situem una mica, cal recordar diverses coses: -Comissions Obreres era un sindicat impulsat per partits comunistes diversos, amb una autonomia important a cada centre de treball, que tant lluitava al carrer convocant vagues com negociant convenis col·lectius. A les primeres eleccions sindicals, el 1975, van aconseguir la majoria de delegats sindicals.
La ‘transició no violenta’ és plena de morts (2) De què parlem quan parlem de la «transició»? Per entendre de què va tot això és imprescindible acotar el tema. I «el tema» és el que fa referència al període històric que va de la mort del dictador Francisco Franco a l’establiment de les noves institucions
Ja em disculpareu però la meva formació de filòleg em porta, segurament que massa sovint, a caure en definicions de diccionari quan vull entendre algun dels múltiples interrogants per on el meu cap transita. Sí, transita, de transició, que és del que vull parlar ara. Un tema, ja us ho he de dir, sobre el
Ara sí que podem dir que som com qualsevol altre país del món. Ara ja podem dir que tenim extrema dreta catalunyesa, racista i xenòfoba. El racisme d’extrema dreta ja no és patrimoni de l’espanyolisme a Catalunya, tot i que ells en continuen sent la principal pedrera. Per il·lustrar-ho, faré cap a l’espai que ‘papa
Ens trobem un home dessagnant-se pel carrer, tenim un accident de circulació o se’ns cala foc a casa. A banda de fer el que puguem per evitar conseqüències pitjors de les que ja tenim, la nostra reacció porta aparellada una trucada telefònica al 112, un telèfon que ens ajuda, envia recursos o en guia per