tempus fugit

de tot i de res

25 de setembre de 2014
0 comentaris

borbs (meduses)

Fan paor a grans i petits, són mal de veure i si per la platja no corre l’alerta, el lleu frec d’una part del nostre cos amb un d’ells, es transforma en aquella dolorosa coïssor que t’amarga el dia de sol i mar. No sempre és així, també pots tenir la sort de què un dia de mar encalmada i transparent, descobreixes la medusa surant acompanyada d’una cort de peixets que et fan oblidar la mala fama que tenen perquè penses que, si volem que tortugues i tonyines sobrevisquin, no hi ha més remei que acceptar els cnidaris tot suportant, de tant en tant i amb resignació, alguna que altre de les seves irritants carícies.

era
12.03.2020 | 8.50
gavina corsa
08.09.2014 | 9.47

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.