CANÇÓ FUTURA (Joan Salvat Papasseit) Guerra la guerra, fem- nos soldats: serà la terra pels catalans. Gent de Castella deixeu- nos pas! Feu- vos enrera la host vilana. La mar és nostra! la branca ufana quan l’estol passa. La malvestat s’és feta eixorca si som triomfants; serà la terra pels catalans. Duem estrella i penó
Per un imperatiu legal a les normes de la generalitat, les persones nascudes a Catalunya però residents (fora d’ella) a l’estat espanyol no podem exercir el dret a votar. Tot i que comprenc la lògica de tal decisió, personalment sap greu que no s’hagi trobat una mena d’annex lícit per poder fer-ho, si més no,
Cada de matí surt i està a l’aguait. Els ocells petits són la seva preferència, una estoneta aquí i un altre allí, va fent el recorregut de vegades escampant la boira i d’altres cercant el matinal tardorenc sol revitalitzador. El moix, si fa no fa, és com totes les persones que ens el creuem, de
La deixadesa malmet l’entorn. El fatídic i alhora útil PVC, el trobem ben visible a dins i fora de casa. El de vistosos colors dedicat a la confecció d’envasos, un cop esgotat el seu contingut, massa vegades el potencial analfabetisme funcional que en major o menor mesura tothom patim, fa que llencem a qualsevol lloc,
Devia ser el confortable habitatge ple de vida d’una família benestant, els temps canvien, el nucli familiar es dispersa i qui sap si, a canvi del terreny que ocupa el casalot situat en una zona alta de la ciutat de Maó, els descendents i hereus ja han fet nous assentaments familiars en urbanitzacions o pisos
Hem arribat a un punt on el poble ras i pla només pot contemplar ambdós fenòmens aixecant celles obrint ben bé els ulls llegint la premsa o, parant la mà per fer ressonància a l’orella escoltant la radio o, les dues accions alhora, veient la pantalla del televisor i tot, amb cara d’incredulitat. Aquí a
Pere Calders – “INVASIÓ SUBTIL” A l’Hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un japonès desconcertant, que no s’assemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia formada d’aquesta mena d’orientals. A l’hora de sopar, va asseure’s a la meva taula, després de demanar-me permís sense gaire cerimònia. Em va cridar l’atenció el fet
De nom Dositeo i nascut a Galícia, fa poc més de 40 anys que va venir a l’illa comercialitzant aparells de ràdio i màquines d’escriure i de cosir. Ara té un valuós arsenal de tot plegat afegint-hi vells televisors en blanc i negre que diu té desats al soterrani, i grans coneixements per assessorar de
El molí restaurat només per a fer bonic i el veler disposat a fer una sortida d’esbarjo i, si res més et fa ballar el cap, podem dir que són visions idíl·liques que ajuden a fer-nos oblidar les injustícies que planen pel damunt dels habitants del planeta i somiar (persones que tenim a prop imatges
De vegades, des de l’exterior d’una finestra oberta per la calor o per estar de neteja, veus penjat a la paret del menjador o saleta d’estar, un d’aquests virolats quadres a l’oli amb animal silvestre pintat damunt del fons d’allò que s’entén deu de ser també el seu entorn salvatge. Per rumors saps que algunes
La temporada i l’agonia d’allargar-la ja ha tocat fons. Encara amb roba d’estiu al damunt, el mobiliari dels àpats a l’aire lliure en terrasses vora les aigües de la cala, s’emmagatzema dins del local, però si l’interior és l’espai reduït d’una cova excavada al començament del segle passat per aixoplugar utensilis de pesca, no queda
El brocanter esposa per terra la cosa antiga i en desús que algú se l’ha llevat del damunt conscient que el temps passa i la crisi s’aguditza i, qui ho sap?, si desfent-se de velles sentimentals andròmines, no soluciona per un dia, dos o tres, la precària economia que ens envolta. Per la seva banda,
Ezequiel Vigués “DIDÒ” (Sobre la seva vida atzarosa i el seu èxit ja a l’edat madura, Didó va comentar: «La meva vida ha estat un fracàs; només he triomfat, un cop vell, en tornar a la infantesa” POLITXINEL•LA (1937) Amics meus, Politxinel•la us dona la benvinguda / amb sa dolça canticela / –a tota gent menuda,
Calar les xarxes dins la mar tal vegada no és gaire difícil però requereix un mínim de coneixement; adobar-les i estendre-les al sòl del port perquè s’eixuguin, sembla també fàcil, però veient el resultat harmònic que mostra la foto, efectivament es pot afirmar que la pesca és tot un art.
Noticia a VilaWeb: El TC suspèn temporalment el decret llei de pobresa energètica. A qui li costa encara que vulguem fotre el camp?, dia a dia, el govern de l’estat augmenta el descontentament. Als “separatistes” sentimentals se’ns estan ajuntant els de per raons econòmiques. Tant de bo el país a construir pugui ser el referent