Les d’avui: Tenir possibilitats econòmiques i la necessitat d’escampar la boira fora del quotidià entorn. Triar-ne un de nou i, un cop allà, visitar indrets escollint panoràmiques on utilitzar el pal selfie extensible amb la càmera incorporada. Ajuntar-se la família, disparar-se a si mateixa. Comprovar la imatge, emmagatzemar-la o espargir-la per la xarxa entre els
No és el mediàtic i famós flabioler que anuncia l’inici de les festes de sant Joan a Ciutadella envoltat per la multitud que al primer toc de timbal, abduïda per una catarsi festívola, exultant i col•lectiva, a penes el deixen circular pels carrers del poble per fer el replec de caixers i cavallers; el de
Xavier, per la Viquipèdia sé que quan va morir Franco tu tenies 8 anyets, és a dir que no vas passar de la pubertat mentre ell dirigia els destins de l’ “una grande y libre “, aquella de la bandera amb la gallina, per la qual cosa, sota el seu domini tot just tu creixies
Els projectils que surten inflats d’heli per aquesta mena de canó, s’han de lligar arreplegats perquè facin de reclam als ulls de la mainada que vulgui lluir-ne un de ben atansat al canell d’una mà mentre passeja, agafat a una de protectora, entremig dels atractius firaires. Si té sort i el globus arriba a casa
T’agrada passejar-te pel carrer però, amb la calor que fot, t’ha de resultar feixuc prestar arran de terra atenció al que t’envolta, per això i a la que pots, la teva agilitat felina permet que en uns segons canviïs rastrejar per atalaiar; d’aquesta manera no quedes tan amagat però segur que, el canvi de positura,
De vegades actuals propietaris de coves excavades als penyals no saps el perquè les mantenen sense gaires renovacions essent inadmissible per algunes persones si bé per a d’altres no i, qui sap si fins i tot els hi resulta romàntica tot copsant la resistència a canviar el lloc que utilitzaven els avantpassats tot pensant que
De lluny estant, l’au caminava a poc a poc evitant torbar la seva reflectida figura dins l’abadia arraconada, tan a poc a poc anava que semblava que ella i ningú més, acaparava per una estona tota l’elegància i astúcia del món.
Al límit del pantalà amb actitud somnolenta, sense gaires pensaments o amb profunda meditació conscient, qui lo sa?, algú s’ha assegut una estona. Sigui el que sigui però, a més de resultar sa, també és estètic i, per mimetisme, observant l’escena inconscientment, ¿a qui no se li escapa una profunda inspiració i expiració de relaxament?
A les 17 h d’ahir, una sonora traca anunciava el clímax dels actes de la festa major del poble: “17:00 h Passacarrers de gegants i cap-grossos acompanyats de sa Colla de Geganters i Grallers des Castell, colles convidades i sa Banda de Música des Migjorn Gran”. “19.00 h Solemnes Completes en Honor a l’Apòstol Sant Jaume a
Ningú t’agafarà el test, ningú escapçarà les herbes que espontàniament hi creixen i que algú cada dia al fosquet rega encarregant-se la rosada, també, de mantenir-les vives i fresques; aquesta és la conclusió a què s’arriba tot veient la teva predilecció d’ajeure’t, escarxofada damunt d’elles, llargues estones del tanmateix llarg i calorós estiu.
Dins l’agrest i bell entorn del far de Favàritx, la petjada d’un enginyós grafiter dóna a conèixer que, l’estenedor, és el millor lloc per als vestits de bany.
Arquimedes de Siracusa va dir «Doneu-me un punt de suport, i mouré el món». De fet, tothom conscientment, inconscientment, per necessitat o per abúlia, cerquem suports que ajudin a tirar endavant tots els aspectes que conformen la vital existència en espera d’assolir els millors resultats propis i, de vegades, desinteressadament, els de persones de l’entorn
Des de fa més de tres mesos, a l’entrada d’accés al pàrquing de la gran superfície d’un supermercat que està a 100 metres del col•legi de La Salle de Maó, veus la frase pintada a la paret i des de fa també tres mesos (acumuladors del patriarcat) que quan la veus, ja t’agradaria saber si
Enguany que ja han aparegut matins, tardes i nits tropicals feixugues de passar, sort en tenim quan la fidel tramuntana es digna visitar Menorca, traient del damunt amb el seu efecte llevador d’humitats, el malestar dels cossos més amanyogats pel dolor. Si poguéssim, ja voldríem emmagatzemar l’embat tramuntanal dins la despensa i anar-lo consumint, com
De la foto ja en fa una pila d’anys i de tu no quedarà ni rastre. T’apropaves els dies de mercat per les parades i t’aturaves una estona allà on algú compartia amb tu l’esmorzar donant-te una pessigada del tall de l’entrepà i allà on trobaves un petit cossi improvisat amb aigua, ens acompanyaves més