tempus fugit

Els projectils que surten inflats d’heli per aquesta mena de canó, s’han de lligar arreplegats perquè facin de reclam als ulls de la mainada que vulgui lluir-ne un de ben atansat al canell d’una mà mentre passeja, agafat a una de protectora, entremig dels atractius firaires. Si té sort i el globus arriba a casa intacta, tal vegada, durant unes hores voletegi pel sostre d’alguna habitació fins al seu declivi i qui sap si quan de nou, l’any vinent, torni a ser festa major al poble, la criatura tot desitjant lluir-ne un altre, escoltarà la resposta de: tu ja ets massa gran!, que li servirà per adonar-se’n que, encara que una no perdi la innocència, algú sempre s’encarrega de fer-te-la perdre.