tempus fugit

de tot i de res

26 de juliol de 2016
0 comentaris

observança i mimetisme

Al límit del pantalà amb actitud somnolenta, sense gaires pensaments o amb profunda meditació conscient, qui lo sa?, algú s’ha assegut una estona. Sigui el que sigui però, a més de resultar sa, també és estètic i, per mimetisme, observant l’escena inconscientment, ¿a qui no se li escapa una profunda inspiració i expiració de relaxament?

gandules autòctones
20.01.2015 | 8.51
qüestió d’hòsties
07.11.2022 | 7.37

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.