Ara és època de tenir sempre neta i polida l’hèlix del motor no sigui que algues acumulades entorpeixin la navegació i, mentrestant, l’aprenent de tot, ho està fent enfeinat amb el maneig d’un fil de pescar a veure si amb sort, captura algun confiat gerret, esparrall o calamar, per sorprendre’s i sorprendre’n als majors.
T’han venut el planter com un remei saludable pels moixos i, com que el contingut dels testos t’agrada més que sigui remeier que no pas ornamental, en un lloc privilegiat d’accés en destines un per la mestressa de la casa (la gent entenedora mai diu “és el gat de la casa”, sinó que “la casa
Malaguanyada intenció de tenir sempre blancs nets i polits els fumerals si per això els has d’encastar un reguitzell d’agressives pues metàl•liques perquè les aus no puguin atalaiar-se per observar l’entorn. Quina desconsideració!, quina dèria per la neteja!, quina mala llet!
Fa bo d’imaginar la ferotge forestació de l’espai que déu d’haver-hi rere del núm. 39 d’un dels carrers del poble. Només veient la vital verdor que s’escola pel desgastat marc de la porta i sobrepassant el mur que l’encabeix, fan ganes d’interessar-se per la situació del lloc ocult, que no saps si conté un habitacle
La Gioconda actualitzada del retrat segur que no va jugar amb el model de nines que té al costat perquè, amb el “new look”, més aviat sembla que una Nancy haguera de ser la seva companya de joc. El que sí que és possible que compartís amb l’homòloga de Da Vinci, són estones d’oci contemplant
Pels carrers del poble sobreviuen varietats herbàcies que creixen heroiques desafiant l’inhòspit asfaltat però, a la gent que hi viu, no a tothom li agrada perquè més d’alguna persona si el conjunt floral el té a prop de casa, ben prests quan les tiges treuen el cap, l’arrenquen renegant de la deixadesa dels serveis municipals
La curiositat gens dissimulada de la moixa de vegades cohibeix en ignorar què pot estar pensant de la mala ortografia i gramàtica que està veient quan ocupa el teclat de l’ordinador que, en un impàs d’allò que t’entreté, has abandonat. Per uns moments revius la presència de la mestra dels primers anys d’escola quan, ja
Una obra de Pop-Art i la d’estil clàssic comparteixen espai al terra del mercat de vell juntament amb un suposat envàs dosificador de sucre dins d’una capsa i un canti de ceràmica popular. Aquest és el conjunt més destacat d’un tot perquè cadascú faci la tria pertinent. Narcisisme Pop-Art, fervor religiós, contenidor d’ensucrar l’existència o,
Amb el temps potser pots recompondre el passat, però la incògnita prohibeix fer-ho amb el destí a no ser que se’l posi aquest nom a un veler i el desgast de la navegació faci necessari arrengar-lo i posar-lo a punt per, de nou i de mica en mica, anar-lo desgastant a força de cercar destins.
El vent en calma, el cel estirat i l’inici de la temporada turística donant pas al frenètic transit aeri, acostumen a ser les causes d’aparicions d’esteles blanques damunt del celeste espai, algunes, des d’una perspectiva concreta i juganeres amb estàtics fumerals, arriben a fer-nos dubtar de si són fum casolà o vapor de condensació d’aeronaus.
(A), cauen quatre gotes mal comptades però a l’indret on sembla que n’han caigut de més mesurades guaitem que, la verdor perenne resistent dels matolls, la fusta d’ullastre de la vella barrera i les pedres de la conservada paret seca els hi revifen els colors de la matèria, sense mencionar -perquè en una imatge és
Quan s’escola pel forat, l’alçada del penya-segat no li impedeix perdre’s una bona estona explorant amunt i avall entre el rocam i vegetació amb actitud felina per no perdre l’equilibri. L’orifici de sortida d’aigües pluvials de la barana del mirador, és la gatera urbana cap a la jungla, dels moixos tips de casolanes rajoles i
La sequedat de la fusta, l’òxid de les frontisses i el descolorit escrostonament de la pintura esmalt verd primavera, donen caràcter als finestrons entornats per preservar-se rere la finestra a peu de carrer, del sol i possibles mirades. I així un dia i un altre dia, el misteri de l’interior, per a qui no coneix
L’enorme test que forma part del decorat urbà, feia patxoca lluint bulbs i llirs en flor, sobtadament però, d’un dia per altre, el conjunt floral va desaparèixer i tot d’una malt pensant, ja te l’imaginaves dins del gerro en algun racó d’una casa o de l’església davant la imatge de la verge Maria, en ser
Bé per la Reme Diaz que va iniciar una acció de protesta pública a la plaça de la Biosfera de Maó, de cara al Consell Insular, lloc de feinejar la classe política escollida pel poble i, com un casual simbolisme, girant l’esquena a una emblemàtica entitat bancària, una de tantes on, indiferentment, feinegen fluxos de