Quan el recinte del Talatí de Dalt era obert cada dia de l’any per a qui el volgués visitar, de vegades un ase i una somereta eren els amfitrions que de prop o de lluny seguien les teves passes per l’espai polidament encerclat de paret seca. Ara passats uns quants anys, en temporada alta, prèvia
Finalitzats els jocs olímpics d’enguany i finalitzada la distracció de veure esportistes de tots els sexes, religions i llocs d’origen que s’han repartit medalles, diplomes i sensacions de fracàs, tornarem, des de casa estant, a carregar les piles per somiar a ser les millors persones el dia de, per què no, anomenar-la també, l’anual olimpíada
No fa gaire que van emblanquinar la paret de marès que durant l’estiu i la tardor lluirà la blancor característica de les antigues encalades i, com acostuma a passar, pels voltants de l’hivern regalims d’òxid del reixat de ferro, de mica en mica a manera de grafiti, trencaran l’albor del mur i ara, tanmateix tu,
A l’illa Plana del port de Maó (també denominada illa de la quarantena), damunt la teulada d’un obsolet enclavament militar, les PPaus romanen, atalaiades, no se sap ben bé si per intentar salvar-se del possible tsunami que les faria empassar més aigua del compte o, senzillament, s’hi estan per veure passar les futures previsibles restes dels
Avui en dia, ni desenes de braços recollint i amuntegant garbes com les espigoladores o les carregadores de fenc de Millet i Duprén, ni mitja diada com la de Van Gogh, ara, tot just després de conduir el tractor multi usos, entremig dels voluminosos cilindres compactats de la collita, un seient de PVC de fabricació
Sortides: De sol, de navegació i de casa. Ordre establert: El primer, perquè crec que d’ençà que el món és món, ha estat així. El segon, vés a saber-ne el perquè, i l’últim obligat per la cussa que si no, no haguera estat possible fer la foto.
Complicats o no, des del 3500 aC a l’Antic Egipte (Viquipèdia) fins als nostres dies, els rellotges solars ens han acompanyat amb més o menys presència i utilitat senyalitzant, mentre llueix el sol, les hores de cada un dels dies de l’any i, paradoxalment, avesats com estem ja als digitals avaluadors del temps que amb
Avui en dia, damunt o a prop del llagut dedicat a l’esplai quan navega i a decorar l’entorn quan està varat, ben apeixats farts de consumir llaunes i pinso processat, us serveix per cercar alguna referència d’aquell fet genètic heretat en el temps, quan la barca de pescador tornava al moll, carregada del peix fresc
Ara…, cercant similituds, no sé ben bé quina de les dues gavines de la foto és la que mantenen representada a l’emblema dels PP’s, ja que, si és la que està ben orientada cap al cantó d’on bufa el vent mantenint el plomatge intacte ben aferrat al cos i segura d’alçar el vol quan li
No voldria assegurar-ho però, pels dos capitells que llueixen a l’entrada amb la mateixa ornamentació, diria que aquí habita una persona, descendent de foners o bé aficionada a practicar el tir amb fona i, si és així, l’intrusisme al seu domicili amb finalitats delictives ho té magre, ja que, entre el dispositiu d’alarma anunciat i,
El text de l’editorial d’ahir de Vicent Partal, és una de les opinions més encertades que he llegit així com una de la Patrícia Gabancho i un altre de Francesc Xavier Hernàndez a qui per igual els hi dic, gràcies!, i com que reconec les mancances que tinc per fer anàlisis en profunditat o seriosos
Per tradició se sap que és el mes d’agost per excel•lència el pitjor mes per vendre llibres. Per tradició també, alguns mitjans de comunicació demanen, a gent coneguda experta en alguna qüestió, la recomanació oportuna per engrescar la lectura o adquisició de llibres. Tanmateix, per tradició, qui veritablement acostuma a llegir, influenciat o no, ja
Jaspiada de dalt a baix, des de ben petita segur que ja tenies el pèl ben clapat dels mateixos colors que ara llueixes malgrat que l’albor dels bigotis i la d’algun altre tros del teu cos, ara semblen que ajuden a delatar que ja tens una certa edat; l’ancianitat però, no impedeix que continuïs presumint
Les d’avui: Tenir possibilitats econòmiques i la necessitat d’escampar la boira fora del quotidià entorn. Triar-ne un de nou i, un cop allà, visitar indrets escollint panoràmiques on utilitzar el pal selfie extensible amb la càmera incorporada. Ajuntar-se la família, disparar-se a si mateixa. Comprovar la imatge, emmagatzemar-la o espargir-la per la xarxa entre els
No és el mediàtic i famós flabioler que anuncia l’inici de les festes de sant Joan a Ciutadella envoltat per la multitud que al primer toc de timbal, abduïda per una catarsi festívola, exultant i col•lectiva, a penes el deixen circular pels carrers del poble per fer el replec de caixers i cavallers; el de