tempus fugit

De la foto ja en fa una pila d’anys i de tu no quedarà ni rastre. T’apropaves els dies de mercat per les parades i t’aturaves una estona allà on algú compartia amb tu l’esmorzar donant-te una pessigada del tall de l’entrepà i allà on trobaves un petit cossi improvisat amb aigua, ens acompanyaves més llarga estona ajagut sota el taulell.

Com que estaves malalt i tocat de mort, repeteixo que de tu segur que ja no en quedarà res més que aquesta vella foto enregistrada amb una “retinette 1a kodak” i el record, de tant en tant, dins la memòria de qui en un temps compartires l’existència.