Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats. Era, sense demanar-ho, l’amable permissivitat de deixar ser fotografiats aturant el que estaven fent per atendre l’ull de la càmera. Era aquell saber estar rere el taulell improvisat que servia
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats. Era, a pit descobert i sense cap mena de protecció la manual càrrega i descàrrega de capses i saques de fruites i hortalisses. Era aquell nutritiu minut d’aturada en mig
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats. Era, al fons, l’entrada principal d’aquell emblemàtic edifici construït amb ferro a Barcelona projectat el 1873 pel mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre i aixecat entre 1874 i 1876 per
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats. Era pels voltants de clausura de la ubicació del mercat al Passeig del Born per traslladar-lo cap al modern espai de Mercabarna a la Zona Franca. Era la difusió d’aquells
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats. Era un traginar de camions portadors de les caixes plenes de tota mena d’hortalisses que en filera s’exposaven a la venda davant dels emblemàtics, malgrat estar ennegrits per la deixadesa
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats. Era l’acte de repassar la llista sovint del gènere compartit venut a l’engròs per saber-ne el benefici de cadascuna. Eren aquells emblemàtics davantals de butxaques grosses de vegades ben visibles,
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats. Era l’espai de la rebotiga dels llocs de venda ambulant. Era aquell terra urbà ple de restes de verdures i piles de caixes buides de retorn als llocs de la
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats. Era aquella verdor intensa d’un dels productes hortícoles més nostrats, és a dir d’origen mediterrani. Era l’acurada estesa de bledes damunt els calaixos que, un cop fet el servei de
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats. Era el moment de passar comptes rere l’intercanvi comercial. Era l’acció de trafegar amb els antics bitllets i monedes de la pesseta, aquella unitat monetària de tota la vida. Era,
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats. Era un d’aquells llocs de venda comanat per una dona la qual cosa era garantia, suposadament, que l’ordre i la netedat regnaven damunt del gènere dins l’espai corresponent. Era, sense
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats. Era la manera d’exposar el gènere demostrant que l’anàrquica lògica forma part del ben entès ordre natural, és a dir en temps de bledes vendre bledes i en temps de
Era aquella manifestació exigint o pidolant, que de tot hi havia, que una de les guarderies del barri continues essent finançada per l’ajuntament. Era un dels molts barris obrers on algunes criatures anaven a la privada, sovint vergonyós pàrquing infantil, o a la mig concertada, i d’altres a ca l’àvia o parenta propera a fi
Era l’època que apareixien per la ciutat com bolets per la muntanya, pancartes sedentàries i ambulants. Era l’època d’esbombar mancances socials exigint-ne la solució, fent-ho a cara destapada i cridaneres consignes. Era l’època de reivindicar, reivindicar i reivindicar gràcies a la febril activitat de líders sindicals i veïnals intentant d’engreixar les respectives files ideològiques de
Era un quotidià dia en un dels qualssevol barris obrers de la Ciutat Comtal. Era un dia més dels principis de la transició que algunes persones creien era antifranquista i democràtica. Era, “gràcies” a les mancances d’entitats socials, la possibilitat de captar imatges reunint tres generacions en un mateix escenari amb reivindicatiu teló de fons.
Era qüestió d’anar omplint el barri anunciant la convocació d’una de les tantes assemblees per tractar de millorar-lo. Era la descoberta de la maleïda aluminosi produïda per emprar, a fi i efecte d’abaratir costos, un tipus de ciment econòmic i ràpid d’endurir. Era captar l’acció de penjar una de les fràgils pancartes fetes amb paper