tempus fugit

de tot i de res

4 d'agost de 2022
0 comentaris

era

Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial decidiren, fent costat als treballadors acomiadats de Motor Ibèrica, fer una tancada indefinida dins l’església del barri.

Eren temps de conflictes laborals arreu de l’estat espanyol, ja se sap, temps de la famosa, en principi transició de la dictadura a la democràcia subtilment estancada reforçant la primera.

Eren temps de caps sindicalistes mediàticament coneguts i, perquè no, creïbles en qüestions d’honestedat dins la lluita de la classe obrera contra el capitalisme.

Eren, amb el temps, una clara intencionalitat de reconèixer aquell subtil emergent feminisme combatiu d’unes dones tancades en solidaritat amb les protestes dels marits, fills, companys o amics contra una de les multinacionals que, escombrant cap a casa, feia i desfeia el que els rotava amb els llocs de treball dels assalariats obrers, sempre, això sí a favor dels accionistes.

És l’enigma 126, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.