tempus fugit

Era aquella tanca davant d’uns habitatges caserna amb el rètol “todo por la patria”, destinada a albergar migs desballestats vells cotxes, algun suport de canó “bosfors” i més d’un obús escampat per terra.

Eren restes del passat pacífic i del bèl·lic a conseqüència d’aquell cop d’estat feixista cap a la segona república espanyola que també va patir la Menorca republicana.

Era, no gaire lluny d’un altre model de la casa Ford, la presència d’aquest altre més reduït de volum, circumstància que no oferiria gaire diferència en fer goig o enveja mentre circulava, més enllà de tot això potser sí, un bri de rivalitat, popularment comentada, devia existir entre els respectius propietaris.

Era, simes no les restes menys saquejades d’un automòbil que encara conservava el volant i part de l’entramat metàl·lic del portaequipatge del darrere.

És l’enigma 128 de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.