Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial, decidiren fer costat als treballadors acomiadats de Motor Ibèrica. Era aquell dia que coneguts líders sindicals visitaren les dones tancades en la parròquia reforçant les protestes dels acomiadats. Era, finalment, després de dies i dies d’aquella tancada que augmentava cada dia
Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial, decidiren fer costat als treballadors acomiadats de Motor Ibèrica. Era l’hora de cuinar per tota la gent de la tancada i donar a menjar la canalla. Eren, a vegades, taciturnes mares, àvies o veïnes, intentant normalitzar una convivència en harmonia deixant
Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial, decidiren fer costat als treballadors acomiadats de Motor Ibèrica. Era l’ordenat rebost de piles i piles de productes envasats dins l’espai parroquial. Era la feixuga càrrega d’una donació de flequers o pastissers del barri de pastisseria industrial tipus Dònuts, per endolcir
Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial, decidiren fer costat als treballadors acomiadats de Motor Ibèrica. Era l’hora d’esperar el plat a taula el contingut del qual els més petits ja engolien atesos o vigilats per les mares encarregades del menjador. Eren dies de la innovadora convivència fora
Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial, decidiren fer costat als treballadors acomiadats de Motor Ibèrica. Eren aquelles ordenades llistes penjades en un lloc visible amb els noms de les dones que havien de fer-se càrrec de cada una de les imprescindibles tasques quan fas vida comunitària: PUERTA,
Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial, decidiren fer costat als treballadors acomiadats de Motor Ibèrica. Era el menjador improvisat atenent l’ordenada clientela infantil esperant, educadament, tenir el plat servit a taula per qui aquell vespre feia el torn de cambrera. Eren les ganes de gresca continguda bé
Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial, decidiren fer costat als treballadors acomiadats de Motor Ibèrica. Eren aquelles piles de caixes d’aliments processats que solidàriament entraven de procedència veïnal propera i llunyana que botigues del barri i supermercats anaven recaptant. Eren aquells laterals del temple amb esgrafiats o
Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial, decidiren fer costat als treballadors acomiadats de Motor Ibèrica. Era el torn del sopar d’aquelles criatures solidàriament tancades dins del temple que, cullerada rere cullerada engolien, sense dir ni piu, la ració de sopa dipositada dins del plat. Eren aquelles mirades
Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial, decidiren fer costat als treballadors acomiadats de Motor Ibèrica. Era aquell enorme perol contenint litres i litres d’aigua cuinant trossos de carns o aus amb verdures, hortalisses i espècies, amb saviesa i amor perquè era l’àpat del sopar de les mares,
Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial, decidiren fer costat als treballadors acomiadats de Motor Ibèrica. Era aquell tauler d’anuncis dignificadors del proletariat del quilòmetre zero i de l’infinit. Era la petició irònica -per trencar dramatismes- d’un fill de treballador de Motor Ibèrica, autobatejant-se sota el prec d’una
Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial, decidiren fer costat als treballadors acomiadats de Motor Ibèrica. Era aquell cartell senzill reforçat per la contundència reivindicativa de la frase en la foto ara ressaltada gràcies al “paint” de l’ordinador. Era aquella dona fent el seu torn de tancada dins
Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial, decidiren fer costat als treballadors acomiadats de Motor Ibèrica. Era aquell tauler a l’entrada de la parròquia del barri de Sant Andreu de Barcelona, ple de pàgines i retalls de premsa informant del valent protagonisme femení en la lluita obrera tantes
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats. Era aquella pausa relaxant presencial a qualsevol moment de l’horari laboral. Era aquell posat de satisfacció i rostre de gest complaent engolint, a poc a poc, la picant i addictiva
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats. Era el tràfec de primera hora d’intercanviar albarans-factura per doblers perquè ja se sap allò de: “qui paga descansa i qui cobra més”. Eren aquells bitllets de 1000 pessetes amb
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats. Era, el plaer de, cigarreta en mà, estar sol·liciti i prest dempeus al lloc de feina. Era aquell popular talonari d’albarans justificadors del tràfec de productes agraris. Era aquella directa