Era una plaça pública d’un poble o ciutat castellana. Era un guàrdia civil vestit de gala saludant un vilatà qui sap si seria el batlle, el jutge, o alguna personalitat arrelada al “régimen” present a la cerimònia que devia fer-se o ja s’havia fet. Era l’omnipresent benemèrita en tots els afers ciutadans escorcollant cada racó
Era “una matinada fresca, trum-lairà quina fresca hi feia…” Era una matinada fresca que no anàvem de cacera, dirigint-nos cap a un cim dels Pirineus Catalans de dificultat zero. Eren tres grosses lleteres sota la rosada de l’albada esperant, plenes, al camió de la Cooperativa o, buides, el del ramader. És l’enigma 3, de les
Era un lloc menorquí, amb casa d’estatge per als amos o pagesos que el conreen. Era un dia festiu i assolellat. Eren quatre peces petites de roba estesa. Eren, un parell de cans jaients al sol, dos nins endiumenjats traspuant timidesa contemplats per s’avia transpirant tendresa i amor. Era aquell Renault 6 utilitzat pel transport
Era un lloc dels Pirineus Catalans. Era una masia habitada, segurament, durant tot l’any. Era una casa pairal dins d’un entorn natural de bellesa excepcional. Era, la presència humana d’una família que sobreviurien el dia a dia entre les antigues i les noves tradicions dins els costums i formes de treball per guanyar-se la vida.