Queia el migdia rogent quan l’ovella més mansueta de la guarda gazanenca s’ha posat de part. Serà el quart anyell nascut en els darrers deu dies; una bona renda, si va a dir ver. I en queden per venir. La generositat del lloc esdevingut refugi no té sostre ni fronteres. Poc abans d’aquest naixement que
Les mans encara li tremolen molt i li costa centrar l’atenció i recordar on ha guardat les coses, que treu i fica a la mala dins dues bosses reciclables de supermercat. És tot el que té, probablement. La mirada extremadament depauperada ho diu tot per no poder dir res. L’alcoholèmia activa que manté des de
La recerca d’una dada de Can Gazà que es resistia a sortir del cau, m’ha obligat avui matí a regirar un bon grapat de documentació de l’arxiu i quan això s’esdevé el temps perd el pas perquè em distrec molt i m’encant tafanejant per plecs i altres reculls que res no tenen a veure amb
A Can Gazà avui hem dinat de caragols a la mallorquina; tot un luxe. Un amic de l’ànima ens els ha regalat. Són així de generosos, els nostres amics. Excel·lents, els caragols, com totes les menges que cuinam a casa. Menjam tan bé i aprofitadament que no solem agrair com caldria la feina dels responsables
En adonar-se que llegeix el diari de diumenge com si fos el d’avui i que, a sobre, s’entreté amb les pàgines més insulses, les que parlen de festes de blanc de desenfeinats amb ganes de gresca i altres beneitures, el cooperant del centre d’exclosos, en un rampell de ràbia mal plega el periòdic i el
Quan l’alba desvetlla Can Gazà i ja troba els gazanencs desperts i a punt de començar la jornada, qui enfila el caminal torna a recordar els camins tortuosos que porten al recer de depauperats extrems en què s’ha convertit la finca des de fa més de quaranta anys. I per molt de temps que faci,
Les darreres pluges han fet emergir tots els caragols i caragolins del món que grimpen pels pals dels reixats de les tanques despertant la gola desficiosa dels gorrions que no es cansen de celebrar la primavera més humida. En pocs dies, certament, els gastròpodes s’han fet seu el panorama quotidià de Can Gazà poc avesat
A Can Gazà, a les set del matí ja no hi ha res ni ningú que dormi. Tot rutlla com la millor maquinària rellotgera i si no se sent cantussejar és perquè els gazanencs, com a bons acunetats, són discrets extrems. La més cofoia, però, és l’ànnara que, a força de criar-se amb les gallines,
Rebenta la primavera a Can Gazà però no tot és color nou: des de fa uns dies n’Eloi torna a estar ingressat i amb pronòstic molt incert. Ja fa temps li hagueren de tallar la cama dreta i l’esquerra –que és com de suro, com diu la persona que més el cuida- perilla per una
Les tortugues de Can Gazà a la fi descansen. A les darreries de març sortiren però retornaren als seus caus quan el fred tornà a fer-se present. Viuen a cos de rei, tot sigui dit, car ningú no les molesta i tenen molt d’espai per trescar. I per si no en tenen prou amb el
La ràbia i la indefensió que sents en acarar-te a la part més fosca de l’ésser humà, en submergir-te en les seves aigües més abissals, no té sostre ni consol. Aguantar la mirada a qui ha abusat d’altri en grau insuportable només és possible si la ira et pren el control i la darrera engruna
En Basili fa quinze anys que viu a Can Gazà i de tots els residents és el que més el necessita. De ple en la cinquantena d’anys, en fa una eternitat –vull dir que ell és incapaç de determinar- que viu pres per l’alcohol. Ha passat per llargs períodes d’abstinència, combinats amb altres de consum
Vaig conèixer Sebastià Taltavull, bisbe de Mallorca, fa dos mesos, en concret el 22 de gener d’enguany, en la presentació del llibre de Rafel Horrach i Llabrés, “La formació del regionalisme catòlic a Mallorca (1840-1915)”, que es va fer a Can Alcover. Jaume Santandreu, que no pogué assistir a l’acte, m’havia encomanat que el saludés
El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, ha visitat avui Can Gazà. L’hem rebut al Taller Marginàlia on li hem explicat el nostre programa de suport als residents de Can Gazà, les seves fortaleses i les seves febleses. També hem parlat de l’exclusió social severa de Mallorca, que el bisbe coneix de primera mà, dels diferents
Les tortugues ja fa setmanes que donaren per finida la hivernació i tornen a campar a lloure per Can Gazà. I ja han fet tortugons, que hem de preservar de les rates, les gavines i altres animalots covards que s’aprofiten de la seva feblesa. Retornaran a la vida a l’ampla, és clar, i mentrestant els