marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

13 d'abril de 2018
0 comentaris

DE LA ZONA HADAL A LA SEXTINA BOSCOSA

La ràbia i la indefensió que sents en acarar-te a la part més fosca de l’ésser humà, en submergir-te en les seves aigües més abissals, no té sostre ni consol. Aguantar la mirada a qui ha abusat d’altri en grau insuportable només és possible si la ira et pren el control i la darrera engruna de seny impedeix que li envesteixis per escanyar-lo. Fitant un abusador et remou les teves pròpies zones hadals que, al seu torn, et mostren els organismes que l’habiten i que tan poca gràcia fan.

Havent dinat a Can Gazà d’uns suculents cigrons cuinats intentava pair un episodi molt trist protagonitzat per un resident que ja no ho és. Sé que de la naturalesa humana es pot esperar de tot, però quan és la teva mà que toca la textura d’allò que més fastigueja no te trobes cap defensa i l’esgarrifança que sents et gela totes les sensibilitats.

Així d’encaboriat i alís he anat al Taller Marginàlia a cobrir torn i el primer que he fet, com faig sempre, ha estat anar-me’n a les prestatgeries de llibres per veure què havia arribat de nou. Els llibres, val a dir, a les terres de marginàlia tenen molta sortida. I la vista se n’ha anat cap dret, com si el cridàs, a “Vint-i-set sextines i un sonet”, de Joan Brossa, editat el 1981 per Edicions 61 en la col·lecció “Els llibres de l’Escorpí. Poesia”.

En obrir-lo he vist que estava dedicat i la pell s’ha tornat anserina de cop. Brossa el dedica, a llapis, a una dona amb la precisió “record d’una inauguració”. La dedicatòria està datada a Palma el 12 de novembre de 1982. No m’ha costat gaire deduir que la inauguració de què parla és la de la Llibreria Quart Creixent, de Palma, i recordant la llibreria he recordat també un dels socis que la fundaren, n’Antoni Artigues, brossià irredempt, que des de fa poc més d’un mes ens vetlla des d’un lloc ignot.

I mentre repassava les sextines intentava inútilment refer la vida del llibre d’en Brossa des que el signà fa 35 anys i 5 mesos. Qui la llegit? Per quines mans ha passat i com ha parat a casa del pobre a la recerca d’una segona oportunitat? I he tornat a pensar en l’exgazanenc abusador, que té més o manco la mateixa edat que el llibre dedicat, i li he dirigit les mateixes preguntes, fet i fet. Cap dels dos no m’ha respost. Joan Brossa sí, clar,  sobretot, per a mi i ara, la tercera estrofa de la “Sextina boscosa o les penjarelles del paisatge”:

Abril s’eixuga acolorit per l’herba.
i els núvols són riera de la terra;
mudada cendra ja reviu als arbres
i apaga els corriols un bosc de roures.
El dia es perd en un anell de canyes,
i l’aigua obre la porta de les fulles.

Encara que en tenc un exemplar, me l’he quedat, clar.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.